.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dijous, 21 de febrer de 2013

Eva Piquer

Eva Piquer és una periodista catalana que va decidir passar-se a la política. Anava a les llistes d’Esquerra i va sortir elegida diputada. D’això encara no fa ni tres mesos. Ara diu que en aquest curt període de temps ja n’ha tingut prou per adonar-se que el Parlament no era el seu lloc. Ha anunciat que deixa l’escó i torna al periodisme. Alguns alaben el seu gest, que qualifiquen d’honest. Jo aquí no hi entro, però la decisió de presentar-se a les eleccions em va semblar molt poc meditada.

I doncs, què es pensava Eva Piquer? Potser no sabia que la feina més visible dels diputats rasos és purament mecànica? Ignorava tal vegada que l’hemicicle és com una reunió en la que set decideixen i la resta obeeix? És a dir, ocupar l’escó, fixar-se en les instruccions de vot de qui seu més endavant i votar el que s’indica, al marge de l’opinió particular que un pugui tenir. Sí, ja ho sé, hi ha les comissions i tal, però jo em centro en la feina més visible, la que els ciutadans veiem per la tele quan hi ha ple del Parlament. Pot agradar o no però el nostre Parlament funciona d’aquesta manera, és a dir, sense llibertat individual de vot. I això passa perquè el diputat no depèn dels electors d’una circumscripció sinó de la cúpula del partit.

Tinc molt clar que jo no serviria com a diputat, suposant que algun partit em volgués a les seves files, que ja és molt suposar. Com deia no sé qui, mai no em faria militant d’un partit que m'admetés a les seves files, perquè la meva admissió suposaria que jo acceptava unes determinades renúncies personals a les quals, mirant-m’ho fredament, no hi estic pas disposat. Eva Piquer, benvinguda al món real, però aquestes coses s’han de pensar abans de donar el pas i no quan un ja és dintre. Tu ja sabies o hauries de saber el que et trobaries, no crec en el factor sorpresa. Deixa-m’ho dir, no queda bé marxar quan tot just acabes d’arribar.

5 comentaris:

Sílvia ha dit...

Totalment d'acord. Ja quan va decidir presentar-se ho vaig trobar una anomalia i ara em sembla una frivolitat.

Sílvia

Clidice ha dit...

No cal patir, el proper pas: un llibre que es vendrà com a xurros. Sinó ...

Jordi ha dit...

Té dret a rectificar si les coses han anat diferent a com pensava. Potser caldria més gent com aquesta al Parlament i menys professional en fer el que dius que uns decideixen i la resta obeeixen.

Jo tampoc estic a cap partit ni en vull ser-hi. A més, em farien fora!

Miquel Saumell ha dit...

Sílvia,
Encara trobo que no se l'ha criticat gaire.

Clidice,
Per Sant Jordi, potser? Patrocinat per l'Ara? ;-)

Jordi,
Evidentment que hi té dret, el mateix que jo a criticar-ho.

Jordi ha dit...

Miquel, evidentment, no pensis que deia res en aquest sentit!