Autisme social o provocació gratuïta?

Qui els anomena nou-autistes m’ha inspirat a escriure el comentari d’avui. Suposo que són més o menys els de sempre, però avui en dia encara criden més l’atenció. Són les persones que, ignorant la misèria i les necessitats bàsiques sense cobrir de molta gent, es passen el dia lamentant-se d’unes suposades dificultats materials que experimenten... còmodament instal·lats en el luxe. Hi ha famílies que, literalment, no arriben a final de mes i et surt el típic curt de gambals lamentant-se per bajanades com, per exemple, l’elevat cost d’anar a esquiar amb la família a Baqueira o el del canvi de pneumàtics d’un quatre per quatre de luxe. Les persones que en els difícils temps actuals que ens toca viure no pateixen les dificultats econòmiques que experimenta una bona part de la gent que els envolta són molt afortunades. I tant de bo que les coses els segueixin anant bé, però com a mínim haurien de ser una mica més prudents. Determinats comentaris fereixen la sensibilitat de moltes persones, i de vegades fins i tot voregen la provocació. Sigues discret i no et queixis del preu del foie gras del Périgord quan hi ha gent molt propera a tu que potser no en té prou ni per anar a comprar el pa. Perquè segons qui t’escolti pensarà, amb tota la raó, que o ets un autista social o un provocador de mena. I no sé que és pitjor.