.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 27 de febrer de 2013

S’acaba la submissió del PSC?

Hi ha sempre el debat de si el PSC és un partit independent que pren les seves pròpies decisions al marge de tutories externes, o de si només es tracta d’una franquícia més de l’espanyolíssim PSOE. Però la realitat és molt tossuda i al llarg dels anys les votacions han anat demostrant que el PSC només és la sucursal que el PSOE té a Catalunya. Estic convençut que al jardí de Nicaragua no es mou ni una fulla sense el permís exprés dels jardiners de Ferraz. Però ahir a Madrid hi va haver una votació en la que alguns diputats catalans elegits a les llistes del PSC van votar diferent dels seus companys diputats espanyols elegits sota les sigles PSOE. Diuen que és la primera vegada que passa una cosa així, i després de més de tres dècades d’una gens dissimulada submissió aquest episodi d’aparent rebel·lia crida força l’atenció. Discursos al marge, fins ara la prova del cotó de la clara dependència del PSC al PSOE han sigut les votacions a Madrid, sempre en el mateix sentit, sense fissures ni excepcions de cap mena, ni tan sols quan els interessos espanyols xocaven frontalment amb els interessos catalans. Fins ahir. A partir d’ara això ja no es podrà dir, a no ser que aquesta votació discrepant només acabi sent l’excepció anecdòtica que confirma la regla. Personalment m’apunto a la tesi de l’excepció, és a dir, segueixo pensant que el PSC com a partit independent és una ficció política. Des de la reunificació dels socialistes catalans el PSC sempre ha sigut el PSOE a Catalunya, amb les sigles una mica tunejades, això sí, més que res per despistar a votants incauts. Només el temps ens dirà si a partir de la sorprenent votació d’ahir es confirma el canvi d’estratègia dels socialistes catalans que alguns optimistes diuen entreveure. I què podem dir de la diputada Chacón? Res, ella sempre ha tingut clars els seus interessos i actua en conseqüència.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Per mi és la primera ruptura calculada del PSC perquè comença a veure clar que la Independència és un fet a curt termini i cal estar ben posicionats per quan això sigui un fet. No es poden permetre el luxe d'estar fora de joc i que ERC sigui el referent de l'esquerra catalana i ells una sucursal nacionalista de l'esquerra com ho és el PP de la dreta i C's de ves a saber qui!

Jordi ha dit...

La reacció dels anomenat barons del PSOE ha estat la de sempre dels espanyols independentment de la ideologia aparent. L'E que no volen perdre (l'únic que els queda en haver renunciat a la S i l'O) implicar imposar-se.

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Tot i que no cal dir que m'agradaria molt que tinguessis raó, em sembla que ets un pèl massa optimista.

Jordi,
Però no tinc clar que la Chacón sigui una baronessa. Jo la veig més com una simple oportunista que només va a la seva.