Una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) és un mecanisme que té la societat civil per fer arribar al parlament determinats assumptes per tal que es discuteixin i, si es considera convenient, es millori la legislació vigent. Darrerament se n’han presentat dues al Congreso de los Diputados: una sobre els efectes dels impagaments de les hipoteques i una altra sobre la protecció de la fiesta nacional, aquesta amb el rerefons d’intentar deixar sense efecte la prohibició dels toros vigent a Catalunya i a altres parts de l’estat.
Com que el Partido Popular té majoria absoluta, si aquest partit decideix que una ILP no s’admet a tràmit aquí s’acaba el seu recorregut. Això és el que ha estat a punt de passar amb la ILP de les hipoteques, tot i el milió quatre-centes mil signatures de suport que té. En canvi, la ILP dels toros, amb molt menys suport, des del primer moment havia trobat les simpaties populares per tirar endavant. Aquesta és la imatge d’Espanya que aquests dies s’ha donat a l’estranger: es pot discutir de toros però no d’hipoteques. Diguem-ho clar, el que estava a punt de fer el Partido Popular era una indecència. Hagués sigut legal, sí, però hagués sigut lleig, molt lleig. Massa sovint sembla que els nostres representants polítics es burlin dels ciutadans, i aquest episodi n’és un altre exemple. Celebro, però, que degut a la gran pressió social a l’últim minut es rectifiqués, però la mala imatge de país no ens la treu ningú.
I dit això i per tal d’evitar malentesos, diré també que sóc contrari a la dació en pagament “amb efectes retroactius de forma automàtica i generalitzada”, bàsicament perquè no em queda clar qui s’hauria de fer càrrec del cost econòmic que representaria introduir els efectes retroactius de la dació en pagament en els contractes hipotecaris en curs. Com que ja m’hi he referit amb anterioritat ara no ho repetiré, però bàsicament hi estic en desacord pel problema d’inseguretat jurídica que es generaria. Això no exclou, però, que es pugui modificar la llei hipotecària i s’introdueixi la dació en pagament en totes les hipoteques que es contractin a partir d’ara. De fet, me n’alegraria.
Com que el Partido Popular té majoria absoluta, si aquest partit decideix que una ILP no s’admet a tràmit aquí s’acaba el seu recorregut. Això és el que ha estat a punt de passar amb la ILP de les hipoteques, tot i el milió quatre-centes mil signatures de suport que té. En canvi, la ILP dels toros, amb molt menys suport, des del primer moment havia trobat les simpaties populares per tirar endavant. Aquesta és la imatge d’Espanya que aquests dies s’ha donat a l’estranger: es pot discutir de toros però no d’hipoteques. Diguem-ho clar, el que estava a punt de fer el Partido Popular era una indecència. Hagués sigut legal, sí, però hagués sigut lleig, molt lleig. Massa sovint sembla que els nostres representants polítics es burlin dels ciutadans, i aquest episodi n’és un altre exemple. Celebro, però, que degut a la gran pressió social a l’últim minut es rectifiqués, però la mala imatge de país no ens la treu ningú.
I dit això i per tal d’evitar malentesos, diré també que sóc contrari a la dació en pagament “amb efectes retroactius de forma automàtica i generalitzada”, bàsicament perquè no em queda clar qui s’hauria de fer càrrec del cost econòmic que representaria introduir els efectes retroactius de la dació en pagament en els contractes hipotecaris en curs. Com que ja m’hi he referit amb anterioritat ara no ho repetiré, però bàsicament hi estic en desacord pel problema d’inseguretat jurídica que es generaria. Això no exclou, però, que es pugui modificar la llei hipotecària i s’introdueixi la dació en pagament en totes les hipoteques que es contractin a partir d’ara. De fet, me n’alegraria.
5 comentaris:
A part del rubor perpetuu de pertànyer a aquest país, a veure si hi trobem una solució ben aviat -en format frontera, of course-, en la qüestió de les hipoteques estic una mica com tu, perquè a més, les pèrdues que es generarien per la retroactivitat caldria tenir-les ben calculades. Res és gratis-total en aquest nostre món i qui governa cal que sigui molt conseqüent, més enllà de satisfer els titulars. Si més no que sortís a la llum pública tota la informació del que representaria a tots nivells.
Em quedo en un !wait and see", perquè aquí correm mmolt en estar contents de cada passa que fen, i són tan sols això, una passa, i el camí és llarg.
La ILP de la dació ha entrat al final per dues raons bàsiques:
- Suïcidi de la parella de Calvià
- Coincidència amb els toros que feia difícilment acceptable a nivell estètic un No al tema de le hipoteques. La imatge internacional era massa forta i el PP no s'ho pot permetre.
La pressió popular només els fa enrocar-se i no cedir per orgull, que ja se sap com són els del PP.
Sobre la dació, si hagués estat regulat des d'un bon principi la banca no hagués donat els crèdits tant alegrement i no hagués valorat els pisos com ho feia provocant una bombolla immobiliària impresentable. Si es rescaten bancs abans s'han de rescatar persones.
Jo sempre he dubtat si les ILP són un mecanisme posat per fer veure que s'escolta a la gent però sense gaire efecte. De fet veig als polítics pensant: "vinga, no ens toqueu...".
I estic d'acord amb Galderich. A més, no tot és culpa de la gent "que ha volgut viure per sobre de les seves possibilitats" segons diuen però si que són els únics que ho estan pagant molt car. El perdre el pis i mantenir deute és una sentència de pobresa de per vida per a molta gen.
Clidice,
Exacte, massa sovint les conseqüències econòmiques derivades de determinades reivindicacions que a primera vista es poden considerar molt justes se'ns amaguen.
APTpRC,
Toca esperar, sí.
Galderich,
D'acord, però l'orgull del PP no el veig gens diferent de l'orgull del PSOE quan tenia majoria absoluta. O el de CiU quan aquesta formació la tenia a Catalunya.
Jordi,
Les culpes estan molt repartides, sí.
Publica un comentari a l'entrada