.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 18 de febrer de 2013

Querelles que no es presenten

Ara s’han fet públics uns nous escàndols d’espionatge i alguns polítics i altres personatges públics han reaccionat molt enfadats anunciant la presentació de querelles a tort i a dret. Contra l’establiment on suposadament s’ha produït l’espionatge, contra l’empresa de detectius o contra qui ha encarregat la feina. Els nostres dirigents polítics segueixen caient en el mateix error de sempre, que consisteix en anunciar la presentació de querelles per, en la majoria dels casos, acabar sense presentar-ne cap. Repetim-ho, les querelles no s’anuncien sinó que es presenten, i després ja és la justícia qui ha de dir-hi la seva. De moment de querelles se n’han anunciat moltes però no se n’ha presentat gairebé cap. Això sí, mentrestant els mitjans de comunicació no només informen sinó que fan les seves especulacions periodístiques en funció de les simpaties o antipaties polítiques d’uns i altres. Ep, amb les excepcions que calguin, que encara queden alguns periodistes independents. Les querelles que s’anuncien i no es presenten constitueixen un altre dels termòmetres de la nostra democràcia. Amenaçar i no fer res. Val a dir que és una manera de fer entre ridícula i poc seriosa. Democràcia low cost.

4 comentaris:

Galderich ha dit...

Hi ha cap estadística del tema? Estaria bé saber les que s'han presentat!

Jordi ha dit...

És l'actitud "xulo-platja" dels polítics. Molt aparador i poca acció.

Clidice ha dit...

a mi, el que més m'ha escandalitzat, no pas per estrany sinó perquè hagi quedat tan tranquil·la, és la madame Sanchez Camacho quedant-se tan fresca després que algú li confessi el coneixement d'un delicte i que no hagi anat a cal fiscal. Un senyal de com han funcionat les coses en aquest país en anys. Rotllo: "m'ho guardo per si em convé, la llei m'importa un rave".

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
No sé si aquesta estadística existeix però jo no l'he trobat.

Jordi,
Tu ho has dit.

Clidice,
Una senyora gens de fiar, sí.