Querelles que no es presenten

Ara s’han fet públics uns nous escàndols d’espionatge i alguns polítics i altres personatges públics han reaccionat molt enfadats anunciant la presentació de querelles a tort i a dret. Contra l’establiment on suposadament s’ha produït l’espionatge, contra l’empresa de detectius o contra qui ha encarregat la feina. Els nostres dirigents polítics segueixen caient en el mateix error de sempre, que consisteix en anunciar la presentació de querelles per, en la majoria dels casos, acabar sense presentar-ne cap. Repetim-ho, les querelles no s’anuncien sinó que es presenten, i després ja és la justícia qui ha de dir-hi la seva. De moment de querelles se n’han anunciat moltes però no se n’ha presentat gairebé cap. Això sí, mentrestant els mitjans de comunicació no només informen sinó que fan les seves especulacions periodístiques en funció de les simpaties o antipaties polítiques d’uns i altres. Ep, amb les excepcions que calguin, que encara queden alguns periodistes independents. Les querelles que s’anuncien i no es presenten constitueixen un altre dels termòmetres de la nostra democràcia. Amenaçar i no fer res. Val a dir que és una manera de fer entre ridícula i poc seriosa. Democràcia low cost.