Mentiders

Aquest article es pot aplicar també, òbviament, a la classe política, però avui escric pensant en la societat en general. Diguem-ho alt i clar, la mentida és un símptoma més d’una societat moralment malalta. Tots coneixem gent falsa, d’aquells que et diuen una cosa quan saps del cert que estan pensant exactament la contrària. Quan detecto un mentider ja ni em molesto en contestar-lo. No s’ho mereix, sento un gran rebuig social pels mentiders. Si són intel·ligents ja se n’adonen que no te’ls creus, encara que no els contestis, que els silencis i les mirades, de vegades, diuen molt més que les paraules. I si no són prou intel·ligents per adonar-se’n i es queden amb la sensació que te l’han colat, pobrissons, prou pena tenen. Com deia aquell catedràtic, ja els suspendrà la vida. Sento un gran menyspreu pel mentider, no ho puc evitar. El problema és que en la nostra societat la gent falsa i la mentida no sempre estan mal vistes. Diré més, per a una part de la societat aquestes lacres socials estan força ben acceptades. Molts nens mamen la mentida a casa seva des de ben petits. És el símptoma de la societat malalta que dèiem abans. En segons quines circumstàncies la mentida fins i tot està judicialment protegida. Com a arma de defensa un acusat pot mentir tant com vulgui durant el judici, perquè sap que no hi haurà pena addicional per mentider. Només es començarà a deixar de mentir el dia que el mentider senti que hi ha un rebuig social generalitzat per la mentida. Però estem molt lluny que això es produeixi. Dissortadament.