Credibilitat sota zero

(Foto: ABC)

Es va fer gravar d’amagat la conversa que, durant un dinar, va mantenir amb una persona que, pel que sembla, confiava molt en ella. Lleig, molt lleig, en una actitud, la seva, pròpia d’una persona més falsa que un bitllet de sis euros, d’una persona en la que no hi pots confiar. Quan es va assabentar que la transcripció d’aquella conversa la tenia molta gent i que tot allò se li escapava de les mans, va escenificar una gran comèdia mediàtica, policial i judicial que ha tingut entretinguts els mitjans informatius durant mesos. La comèdia ha inclòs, també, el trist paperot de fer-se la falsa víctima d’un inexistent muntatge polític. Mentrestant, sempre amb aquell posat tan antipàtic i vanitós al que ja ens té acostumats, amb aquella suficiència fatxenda més pròpia d’una vedette de revista baixant per les escales del cabaret que d’una persona que es dedica a la política, s’ha permès el luxe d’anar donant lliçons d’ètica política a tort i a dret. Però la realitat sovint s’acaba imposant a la ficció i al final, deixant de banda la seva dignitat, ha acabat fent un vergonyós pacte de silenci amb els seus proveïdors, és a dir, els espies, a canvi d’uns diners. Per cert, el que ella faci després amb els guanys d’aquesta escandalosa operació bananera és absolutament irrellevant, i no treu gravetat a l’assumpte. Al final s’ha sabut que ella i el seu partit ho havien organitzat tot amb els detectius, m’imagino que a un preu tancat que incloïa la gravació i el cost del dinar, fins al punt que, aquell dinar, el restaurant el va facturar no a les persones que estaven assegudes a taula sinó a l’agència de detectius. Aquesta dona ha quedat ara perfectament retratada, amb una credibilitat política i humana sota zero.