.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 17 de juny del 2013

Llengua oficial?

El català és a Catalunya una llengua oficial des de fa molts anys i no hem resolt el problema del català. A veure, per què hem de tenir una llengua o unes llengües amb la denominació de llengua oficial? Als Estats Units, per posar només un exemple, tinc entès que no tenen llengua oficial. Cal oficialitzar les obvietats? Jo penso que no. Altres països que funcionen millor que el nostre no tenen establerta cap llengua oficial, i això em fa pensar que el nostre país no funcionaria pitjor sense una llengua oficial. Tinc la impressió que el terme llengua oficial és només un divertiment jurídic per a distracció de polítics i politòlegs amb poca feina.

A Catalunya es parlen moltes llengües, i el que s’hauria de legislar és que qualsevol persona de fora que vingués a treballar a Catalunya cobrant un salari públic, fos de l’administració pública que fos, es pogués defensar bé en català. Això ara no passa. El català és la llengua pròpia de Catalunya i té la categoria de llengua oficial, però alhora continua sent la llengua feble de Catalunya. I això ho hem de resoldre de manera més efectiva que com s’ha intentat fer fins ara. I un cop resolta la qüestió bàsica de la llengua de les persones que treballen per l’administració pública, a nivell privat que cadascú s’espavili. Per exemple, si jo tingués una botiga o un restaurant o qualsevol negoci obert al públic exigiria els meus treballadors que no perdessin cap client per manca de coneixement de les llengües d’ús més habitual a Catalunya.

El que vull dir és que no em cap al cap que quan entres segons on parlant la teva llengua encara et diguin que no t’entenen. I això ara passa, us puc ben assegurar que passa. Si és un negoci privat ja s’ho faran tot i que, això sí, a mi no m’hi veuran més el pèl. Però si parlem d’organismes públics, en una Catalunya independent això no hauria de seguir passant. Fem una llei curta però molt clara i efectiva al respecte, i deixem-nos de debats que no porten enlloc sobre la llengua oficial.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

A efectes pràctics el català no és oficial. Si vas a l'administració el dret és del funcionari a parlar castellà i si ets funcionari, del ciutadà a que li parlis en castellà.

I si que passa, en un punt verd no em van atendre per parlar català: com si no estigués fins que vaig parlar en castellà per veure si era el motiu de la meva invisibilitat.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
És precisament per coses com les que expliques que proposo canviar la normativa.