(Foto: Robert Capa)
Aquests dies es parla força -jo també ho he fet- de l’entrada triomfal a Barcelona, ara fa 75 anys, de les tropes franquistes guanyadores de la guerra incivil espanyola. És un episodi que forma part de la nostra història i té, per tant, tot el sentit que se’n parli.
Es parla molt menys, però, d’un altre episodi coincident en el temps i que forma part, igualment, de la nostra història. Parlo dels que en aquelles mateixes dates feien el camí en sentit contrari, és a dir, dels que, perduda la guerra, anaven camí d’un exili incert.
Sense entrar en els motius que uns i altres van creure que tenien per enfrontar-se a trets, el cert és que després d’una llarga guerra molts dels perdedors van haver d’afrontar l’exili. Com passa a totes les guerres, alguns pateixen el conflicte per partida doble.
5 comentaris:
SOM MOLTES,LES FANILIES,QUE ENCARA EN PAGUEM LES CONSEGUENCIES......
JO TINC GENT A MEXIC
GRACIES ESÀNYA,A TOLOSSA DE LLENGUADOC I A ISRAEL.
AGTAITS ESPAÑA¡¡¡¡¡
Els que van marxar a l'exili, els que van quedar presoners, els afusellats, els "depurats", els que van morir de gana a les presons, las mares a qui van treure els seus fills... Alguns fins i tot per partida triple o més...
de "perdedors" en venim molts, i n'hem après molt, sobretot a resistir sense rendir-se
qui es preocupa pels perdedors? aquest no escriuen la història, o ara resulta que si que aixequen el cap...?
pons007,
1/ Enhorabona!
2/ Per això ho faig jo.
Oliva,
Diuen que han de passar, com a mínim, dues generacions.
Jordi,
D'acord.
Clidice,
Exacte! I t'ho diu en descendent dels "guanyadors".
Publica un comentari a l'entrada