Reconec que una de les meves assignatures pendents és l’ecologia, però tot i acceptar humilment que els meus coneixements sobre la matèria són d’allò més bàsics, sempre havia sentit a dir que les conseqüències negatives del canvi climàtic estaven més relacionades amb un excés de calor que de fred. És a dir, si no ho tinc mal entès el problema és que la terra s’escalfa, no que es refredi.
Des de Chicago (a la foto) m’explicaven que al migdia, tot i fer un bon sol, estaven a 24 sota zero, però que degut al fort vent la temperatura de sensació (feels like com ho diuen allà) era de 36 sota cero. En sentir-ho, no vaig poder evitar dues reaccions. La primera, pensar que les conseqüències del canvi climàtic tal vegada no són tan greus com alguns ens diuen. La segona reacció va ser més personal: només de sentir-ho em va agafar fred, encara que aquí no en fes.
Aquests dies a Sarrià passa exactament el contrari, sembla que ens trobem en una primavera avançada. Tots els extrems són dolents, i segur que hi ha un munt de causes que justifiquen els gairebé cinquanta graus de diferència de temperatura que hi ha aquests dies entre Chicago i Sarrià. Aquí gaudim d’un clima mediterrani que evita els extrems, tant a l’estiu com a l’hivern. A Chicago segur que tenen molts avantatges però, canvis climàtics al marge, en qüestions de clima amable segur que guanyem els sarrianencs.
Des de Chicago (a la foto) m’explicaven que al migdia, tot i fer un bon sol, estaven a 24 sota zero, però que degut al fort vent la temperatura de sensació (feels like com ho diuen allà) era de 36 sota cero. En sentir-ho, no vaig poder evitar dues reaccions. La primera, pensar que les conseqüències del canvi climàtic tal vegada no són tan greus com alguns ens diuen. La segona reacció va ser més personal: només de sentir-ho em va agafar fred, encara que aquí no en fes.
Aquests dies a Sarrià passa exactament el contrari, sembla que ens trobem en una primavera avançada. Tots els extrems són dolents, i segur que hi ha un munt de causes que justifiquen els gairebé cinquanta graus de diferència de temperatura que hi ha aquests dies entre Chicago i Sarrià. Aquí gaudim d’un clima mediterrani que evita els extrems, tant a l’estiu com a l’hivern. A Chicago segur que tenen molts avantatges però, canvis climàtics al marge, en qüestions de clima amable segur que guanyem els sarrianencs.
4 comentaris:
Globalment, la conseqüència del canvi climàtic és un augment de la temperatura; és a dir que la temperatura mitjana del planeta augmentarà. De fet, ja està augmentant. Però amb això de les temperatures mitjanes passa com amb les estadístiques de la riquesa, que si una persona té deu i una altra noranta, les estadístiques et diuen que la mitjana és cinquanta. A més, hi ha molts factors associats a l'augment de la temperatura global, com ara canvis en els corrents marins i en corrents d'aire a l'atmosfera, que poden tenir un efecte sobre les condicions climatològiques: més ciclons i huracans, desequilibris en la pluviositat, grans oscil·lacions de temperatura (a Chicago, a l'estiu fa molta calor) etc. I no et facis il·lusions, que si arribes fins a finals del segle XXI, el clima de Sarrià ja no serà tan amable. Amb un avantatge, però: tindràs la platja més a prop de casa.
Gràcies, Mercè, vull ser positiu, em quedo amb l'avantatge de tenir la platja més a prop ;-)
El problema es que estem adaptats o fets a la situació actual. En cas d'arribar a una altra situació d'equilibri (en un període de temps determinat) hi haurà llocs on plourà més, llocs on serà més càlid i d'altres on serà més fred. Hi ha hagut més canvis forts de clima durant la vida de la Terra que ha determinat la història de la vida a sobre.
Jordi,
Doncs ho vigilarem de prop i mirarem de no participar gaire en aquest desgavell.
Publica un comentari a l'entrada