Ada Colau, influència i poder

(Foto: The New York Times)

Començo fent una pregunta: qui té més influència i poder, un diputat ras del Parlament elegit pel poble o un personatge popular no elegit pel poble com, per exemple, Ada Colau? Sobre el paper té molta més influència i poder el diputat, perquè els diputats elaboren les lleis que ens afecten a tots. Però, a la pràctica, el diputat ras només fa el que li ordena la direcció del seu partit, i de poder real gairebé no en té cap. Només cal observar com funcionen les votacions al Parlament: n’hi ha un que mana més que els altres que aixeca la mà de determinada manera per indicar com han de votar els seus companys de partit, i aquests han d’obeir cegament si no volen ser castigats i quedar fora de les llistes a les eleccions següents.

En canvi, Ada Colau, un personatge que mai s’ha presentat a unes eleccions, com a cap visible de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca té molta influència i poder de convocatòria. La gent se l’escolta amb atenció, i els mitjans de comunicació li faciliten sovint altaveu mediàtic per tal que s’expressi públicament. Queda clar, per tant, que una cosa és el poder teòric, el diputat que fa lleis, i una de ben diferent és el poder fàctic de personatges com Ada Colau. Colau té molta més influència i, en conseqüència, molt més poder, que qualsevol diputat ras, sigui del partit que sigui. I això que Colau només es representa a sí mateixa i a la seva plataforma.

La tasca que fa Ada Colau pot agradar o no però s’ha de reconèixer que és força efectiva. Ha evitat un munt de desnonaments i ha ajudat moltes persones que no podien pagar les seves quotes hipotecàries a renegociar les condicions amb el banc. Dit això i reconegut el seu mèrit, amb Colau també hi tinc serioses discrepàncies com, per exemple, que ella reivindica que la dació en pagament de les hipoteques tingui efectes retroactius, i jo penso que això seria un disbarat jurídic de primera magnitud, tot i que aquest seria un altre debat. Però coincidències i discrepàncies al marge, s’ha de reconèixer que Colau té una influència i un poder públics fora de qualsevol dubte.