.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 29 de març del 2014

Primàries socialistes

(Foto: El Periódico)

Els socialistes només han posat en marxa les primàries quan han vist que la pèrdua de suport popular és imparable i que, a aquest pas, a Catalunya estan abocats a acabar sent un partit gairebé residual i amb clara vocació extraparlamentària com ho pot ser, per exemple, el Partido Popular. Són franquícies diguem-ne externes a la realitat catalana, són partits franquiciats que ens han demostrat repetidament que tenen Espanya com a únic objectiu, encara que sigui en detriment dels interessos de la majoria de catalans.

Però no ens enganyem, la direcció d’aquest partit (i de qualsevol altre partit tradicional) no hi creu gens en les primàries, ni en deixar cap mena d’autonomia en espais que quedin fora del seu estricte control. Però tot i el seu rebuig, el politburó socialista ha arribat a la conclusió que les primàries són el mal menor. Després, si veuen que les coses no surten tal com ells pensen que han de sortir, ja tindran ocasió de transaccionar amb uns i altres.

I què se suposa que ha de sortir? Està molt clar, ha de sortir Collboni tant sí com no, la persona de l’aparell del partit, tot i que això no ho sabrem del cert fins d’aquí una estona. De totes maneres i si fem cas de les enquestes, surti qui surti ni tan sols podrà aspirar a ser el cap de l’oposició. Els socialistes han de pagar els seus errors, i aquests han estat tants i de tanta magnitud que tardaran molt temps en recuperar-se i aspirar a tornar a ser el partit que havia sigut no fa gaires anys.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Els que militem sabem quina és la veritable dimensió de les "primàries" ... i la feina dels comissaris polítics. Manta vegades et preguntes quantes d'aquelles persones que t'envolten creuen en la democràcia.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Els que militeu teniu un mèrit afegit, sí, i teniu tot el meu reconeixement, jo seria incapaç de viure rodejat de comissaris polítics.

Jordi ha dit...

Tot és propaganda per fer veure que encara són importants. En paraules d'un ex-militant: el PSC ja no existeix. El que utilitzin la C és també propaganda.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Que el PSC ja no existeix és una evidència, però ara aquest partit té com a objectiu conservar la clientela PSOE.