Abstenció: quan l’abstenció supera el 50% del cens no hi ha cap motiu per tirar coets, com feien gairebé tots els polítics i analistes a partir de fer-se pública la dada. Que la participació de fa cinc anys fos encara pitjor no ho justifica.
Festa de la democràcia?: un tòpic que es repeteix en totes les eleccions, i ahir no va ser una excepció. De festa res, els ciutadans votem per interès i convenciment, no per celebrar cap festa.
Irregularitats: com que en jornada electoral disposen del cens, els apoderats dels partits saben qui no es presenta a votar. Alguns partits ho aprofiten. Per altra banda, el president de taula pot saber qui vota en blanc. Doncs bé, ni una cosa ni l’altra haurien de ser.
Llistes amb trampa: encara que la llei ho permeti, que ho ignoro, considero que les llistes incomplertes són un frau a l’elector, perquè només hi figuren alguns candidats. D’aquestes ahir n’hi havia més d'una. La més escandalosa era la d’ICV-EUiA, perquè el votant es pensava que estava encapçalada per Ernest Urtasun quan la realitat és que el cap de llista, Willy Meier, ni tan sols apareixia a la papereta. Lleig.
Llistes, inflació de: al meu col·legi electoral hi havia 38 llistes per triar. Una exageració, tenint en compte que aquesta inflació de candidatures ens costa molts diners als ciutadans. De cara al futur caldria potser reconsiderar les condicions per poder-se presentar.
Llistes nostàlgiques: veure algunes llistes encapçalades amb el logo de la fals i el martell o el yugo y las flechas em retrotrau a èpoques que ja haurien d’estar superades.
Expatriats que no poden votar: són d’agrair gestos solidaris com aquest, i em plau deixar-ne constància.
Propaganda gens subliminal en jornada de reflexió: és lletja, i més quan s'emet des d’un mitjà públic.
Tractament televisiu post-electoral: tant els presentadors com la majoria de tertulians convidats comenten els resultats electorals de la mateixa manera que ho feien fa 15/20 anys, com si s’haguessin quedat aturats al segle passat, com si una eina tan valuosa com twitter no existís. És urgent posar-se al dia.
Visió de futur: la frase del dia.
Els resultats: com que per mandat de Brussel·les els resultats electorals no es van fer públics fins a les 11 de la nit, per manca de temps no els comentaré fins el proper article. És d’esperar que tothom haurà aprés la lliçó i un esperpèntic i antidemocràtic segrest informatiu com aquest no es repetirà mai més.
Festa de la democràcia?: un tòpic que es repeteix en totes les eleccions, i ahir no va ser una excepció. De festa res, els ciutadans votem per interès i convenciment, no per celebrar cap festa.
Irregularitats: com que en jornada electoral disposen del cens, els apoderats dels partits saben qui no es presenta a votar. Alguns partits ho aprofiten. Per altra banda, el president de taula pot saber qui vota en blanc. Doncs bé, ni una cosa ni l’altra haurien de ser.
Llistes amb trampa: encara que la llei ho permeti, que ho ignoro, considero que les llistes incomplertes són un frau a l’elector, perquè només hi figuren alguns candidats. D’aquestes ahir n’hi havia més d'una. La més escandalosa era la d’ICV-EUiA, perquè el votant es pensava que estava encapçalada per Ernest Urtasun quan la realitat és que el cap de llista, Willy Meier, ni tan sols apareixia a la papereta. Lleig.
Llistes, inflació de: al meu col·legi electoral hi havia 38 llistes per triar. Una exageració, tenint en compte que aquesta inflació de candidatures ens costa molts diners als ciutadans. De cara al futur caldria potser reconsiderar les condicions per poder-se presentar.
Llistes nostàlgiques: veure algunes llistes encapçalades amb el logo de la fals i el martell o el yugo y las flechas em retrotrau a èpoques que ja haurien d’estar superades.
Expatriats que no poden votar: són d’agrair gestos solidaris com aquest, i em plau deixar-ne constància.
Propaganda gens subliminal en jornada de reflexió: és lletja, i més quan s'emet des d’un mitjà públic.
Tractament televisiu post-electoral: tant els presentadors com la majoria de tertulians convidats comenten els resultats electorals de la mateixa manera que ho feien fa 15/20 anys, com si s’haguessin quedat aturats al segle passat, com si una eina tan valuosa com twitter no existís. És urgent posar-se al dia.
Visió de futur: la frase del dia.
Els resultats: com que per mandat de Brussel·les els resultats electorals no es van fer públics fins a les 11 de la nit, per manca de temps no els comentaré fins el proper article. És d’esperar que tothom haurà aprés la lliçó i un esperpèntic i antidemocràtic segrest informatiu com aquest no es repetirà mai més.
2 comentaris:
Greu problema l'abstenció tant des del punt de vista democràtic com per fer hipòtesis basant-se en els resultats.
Jo he estat president de mesa electoral a unes eleccions i si que vaig notar que hi havia algun sobre sense res però en cap cas vaig pensar a mirar qui era. A més, després del primer deixava a la gent posar el seu vot a dins (vigilant que només anés un sobre).
Per cert que hi ha gent amb un gran sentit de l'humor a l'hora de fer vots nuls: ens van posar una invitació a una coneguda cadena d'hamburgueses, entre altres coses.
Jordi,
Gràcies per transmetre'ns les teves experiències.
Publica un comentari a l'entrada