S’ha posat de moda. Tothom en parla. Ara ja el comencen a recomanar fins i tot alguns polítics molt honorables. Hi ha gent que hi està a favor, altres que hi estan en contra, i la majoria silenciosa, com sempre, passant olímpicament de tot, i també del vot en blanc.
La meva teoria particular sobre el vot en blanc sé que no agrada gens als partits polítics amb representació parlamentaria, i especialment no agrada als grans partits. Per entendre’ns, grans en número de vots, no en altres aspectes en els que més aviat els hauríem de considerar de cal justet. No els hi agrada tot i saber que no tenen raó.
Partim de la base de que en unes eleccions el percentatge total de vots vàlids inclou també el vot en blanc (no així el vot nul). Llavors, si el vot en blanc és vàlid, per què no se li reconeix la representació parlamentària que li pertoca? Com es justifica que es compti el vot en blanc als efectes de fixar el total dels vots vàlids emesos (base que serveix per poder establir després la xifra mínima de vots necessària per accedir al escó), i alhora que aquests vots no tinguin cap representació al parlament? Això és més que un error, és una mancança democràtica.
Diuen que una gran majoria dels que voten en blanc ho fan perquè, per una banda, creuen en la democràcia, creuen en aquest sistema, però per altra banda no tenen una mínima confiança en cap dels partits que es presenten a les eleccions. En aquest sentit, el vot en blanc ve a ser un vot a favor del sistema democràtic i alhora un vot en contra de tots els partits que es presenten a les eleccions. Això no és contradictori ni menys encara passota; tinc la impressió que el vot en blanc acostuma a ser un vot més rumiat que els altres.
Però què passa a la pràctica amb el vot en blanc, el vot d’aquells que no el volen donar a cap partit en concret? Doncs passa justament el contrari del que pretén qui l’emet, passa el que no hauria de passar. El vot en blanc se’l reparteixen proporcionalment els partits amb representació parlamentària, aquells als que expressament no se’ls volia beneficiar amb el vot. Ve a ser allò de que si no vols caldo, dues tasses. I això, a banda de ser molt injust és una imperfecció de la democràcia que ja s’hauria d’haver resolt fa temps.
Per acabar-ho d’arreglar resulta que qualsevol vot és secret menys el vot en blanc. La normativa diu que és el president de la taula qui ha de dipositar el sobre tancat del votant dins l’urna. La normativa diu també que per considerar-se vot en blanc el sobre no ha de contenir cap paper. Si s’hi posa un paper en blanc (com fan en alguns països més endreçats que el nostre) aquí això es considera un vot nul. Qualsevol persona amb un mínim de tacte sap diferenciar si el sobre és ple o és vuit. Si el sobre és ple, el president no sap quina llista hi ha a dins. És un vot secret. Si el sobre és buit, el president sap que la persona que té al davant està votant en blanc. No és un vot secret.
La meva teoria particular sobre el vot en blanc sé que no agrada gens als partits polítics amb representació parlamentaria, i especialment no agrada als grans partits. Per entendre’ns, grans en número de vots, no en altres aspectes en els que més aviat els hauríem de considerar de cal justet. No els hi agrada tot i saber que no tenen raó.
Partim de la base de que en unes eleccions el percentatge total de vots vàlids inclou també el vot en blanc (no així el vot nul). Llavors, si el vot en blanc és vàlid, per què no se li reconeix la representació parlamentària que li pertoca? Com es justifica que es compti el vot en blanc als efectes de fixar el total dels vots vàlids emesos (base que serveix per poder establir després la xifra mínima de vots necessària per accedir al escó), i alhora que aquests vots no tinguin cap representació al parlament? Això és més que un error, és una mancança democràtica.
Diuen que una gran majoria dels que voten en blanc ho fan perquè, per una banda, creuen en la democràcia, creuen en aquest sistema, però per altra banda no tenen una mínima confiança en cap dels partits que es presenten a les eleccions. En aquest sentit, el vot en blanc ve a ser un vot a favor del sistema democràtic i alhora un vot en contra de tots els partits que es presenten a les eleccions. Això no és contradictori ni menys encara passota; tinc la impressió que el vot en blanc acostuma a ser un vot més rumiat que els altres.
Però què passa a la pràctica amb el vot en blanc, el vot d’aquells que no el volen donar a cap partit en concret? Doncs passa justament el contrari del que pretén qui l’emet, passa el que no hauria de passar. El vot en blanc se’l reparteixen proporcionalment els partits amb representació parlamentària, aquells als que expressament no se’ls volia beneficiar amb el vot. Ve a ser allò de que si no vols caldo, dues tasses. I això, a banda de ser molt injust és una imperfecció de la democràcia que ja s’hauria d’haver resolt fa temps.
Per acabar-ho d’arreglar resulta que qualsevol vot és secret menys el vot en blanc. La normativa diu que és el president de la taula qui ha de dipositar el sobre tancat del votant dins l’urna. La normativa diu també que per considerar-se vot en blanc el sobre no ha de contenir cap paper. Si s’hi posa un paper en blanc (com fan en alguns països més endreçats que el nostre) aquí això es considera un vot nul. Qualsevol persona amb un mínim de tacte sap diferenciar si el sobre és ple o és vuit. Si el sobre és ple, el president no sap quina llista hi ha a dins. És un vot secret. Si el sobre és buit, el president sap que la persona que té al davant està votant en blanc. No és un vot secret.
Així doncs queda clar que el vot en blanc no és secret, i a més se’n fa d’ell un ús incorrecte i, sovint, contrari a la voluntat de l’elector. Demà passat dissabte, jornada de reflexió, explicaré el que al meu entendre s’hauria de fer amb el vot en blanc si hi hagués voluntat política de respectar la voluntat del votant.
