La campanya electoral ha començat aquesta passada mitjanit però ja fa setmanes, mesos, de fet fa quasi quatre anys, que estàvem en precampanya. No he canviat pas d’opinió. Dies enrere vaig dir que per decidir el meu vot prescindia sempre de la campanya electoral, i avui segueixo mantenint la mateixa postura. Alguns aspectes de la campanya, però, m’interessen com a fenomen sociològic i mediàtic.
Ahir al vespre, un parell d’hores abans que comencés la campanya electoral pròpiament dita, una cadena privada de televisió va organitzar un debat entre els senyors Solbes i Pizarro. M’ho vaig estar mirant uns deu minuts i en vaig tenir prou per treure’n la conclusió que el guanyador del debat televisiu seria el primer. Evidentment això no és res més que una opinió particular, rebatible com totes.
Manuel Pizarro ens ha demostrat en els darrers anys que sap torejar sense massa dificultats en una junta d’accionistes però d’aquí a poder dominar un debat televisiu a dos n’hi va un bon tros. Pizarro va intentar transformar el debat en una mena de míting i crec que es va equivocar. Allò era una cosa molt diferent.
Pedro Solbes fa molts anys que està a la política i se li nota. Ha torejat a places complicades d’Europa i sempre ha tingut l’economia com a base de la seva activitat professional. No serà mai el típic mitiner doncs no s’escau amb el seu caràcter massa calmat però amb la tranquil·litat que el caracteritza i debatent a dos el seu tema, crec que té bastant les de guanyar.
No estic dient que en els temes econòmics i fiscals debatuts ahir Solbes tingués raó i Pizarro anés errat, no. Fins i tot podria ser que fos exactament al contrari i, personalment, en aquests temes coincideixo bastant més amb el segon que amb el primer. Aquest, però, és un tema secundari que deixo en mans dels experts. El que dic és que com a debat electoral crec que el va guanyar Pedro Solbes i estant en campanya això és el que compta. En altres paraules, entenc que a un debat d’aquesta mena no si va ni a treure un doctorat com laude ni a encapçalar la llista de los 40 principales, sinó només a tractar d’esgarrapar algun vot dels indecisos.
Ahir al vespre, un parell d’hores abans que comencés la campanya electoral pròpiament dita, una cadena privada de televisió va organitzar un debat entre els senyors Solbes i Pizarro. M’ho vaig estar mirant uns deu minuts i en vaig tenir prou per treure’n la conclusió que el guanyador del debat televisiu seria el primer. Evidentment això no és res més que una opinió particular, rebatible com totes.
Manuel Pizarro ens ha demostrat en els darrers anys que sap torejar sense massa dificultats en una junta d’accionistes però d’aquí a poder dominar un debat televisiu a dos n’hi va un bon tros. Pizarro va intentar transformar el debat en una mena de míting i crec que es va equivocar. Allò era una cosa molt diferent.
Pedro Solbes fa molts anys que està a la política i se li nota. Ha torejat a places complicades d’Europa i sempre ha tingut l’economia com a base de la seva activitat professional. No serà mai el típic mitiner doncs no s’escau amb el seu caràcter massa calmat però amb la tranquil·litat que el caracteritza i debatent a dos el seu tema, crec que té bastant les de guanyar.
No estic dient que en els temes econòmics i fiscals debatuts ahir Solbes tingués raó i Pizarro anés errat, no. Fins i tot podria ser que fos exactament al contrari i, personalment, en aquests temes coincideixo bastant més amb el segon que amb el primer. Aquest, però, és un tema secundari que deixo en mans dels experts. El que dic és que com a debat electoral crec que el va guanyar Pedro Solbes i estant en campanya això és el que compta. En altres paraules, entenc que a un debat d’aquesta mena no si va ni a treure un doctorat com laude ni a encapçalar la llista de los 40 principales, sinó només a tractar d’esgarrapar algun vot dels indecisos.
