Existeix realment el racisme? Amb tots els matisos com s’hi vulguin posar, crec que estaríem d’acord en que aquesta pregunta només es pot contestar amb una afirmació. Sí, hi ha racisme, més o menys encobert, més o menys dissimulat, però n’hi ha. Establert aquest principi general, podríem plantejar-nos altres preguntes subsidiàries. Les persones, són racistes per naturalesa? Es tracta només d’un assumpte estrictament cultural i/o relacionat amb l’educació? És propi de països rics o de països pobres? Es dóna bàsicament a països amb majoria d’una raça determinada sobre altres races minoritàries? El més possible és que totes aquestes altres preguntes ja no tindrien unes respostes unànimes. Cadascú podria contestar-les de manera diferent segons les seves pròpies experiències, el seu nivell intel·lectual, l’educació rebuda i altres factors.
Imagineu-vos aquesta situació. Un client estranger es troba visitant una fàbrica de Girona per motius professionals. La visita s’allarga més del compte i s’adona que no li donarà temps d’agafar l’avió que, des de Barcelona, l’ha de portar a Bilbao. És al vespre i ja no hi haurà cap altre avió fins al matí del dia següent. Aquest visitant, però, hauria d’arribar a Bilbao necessàriament avui mateix doncs té un compromís per sopar allà amb uns clients molt importants. Llavors, el director general de l’empresa gironina on es troben el tranquil·litza i li diu que no es preocupi, que li posarà el cotxe de l’empresa i un xofer a la seva disposició per anar cap a Bilbao per tal que hi pugui arribar amb temps per sopar. Un cop acabada la visita i abans d’acomiadar-se, el director general li mostra el cotxe de l’empresa (un BMW 750i nou de trinca) i li presenta al xofer, un xicot jove de raça negra, tot dient-li amb un somriure als llavis: “No es preocupi pel xofer encara que sigui negre, fa temps que és amb nosaltres i li garanteixo que condueix de meravella i és de tota confiança; ja ho veurà”. Òbviament, el director general era de raça blanca.
Ara imagineu-vos aquesta altra escena. Un client català es troba visitant una fàbrica d’una ciutat de la República de Botswana. La visita s’allarga més del compte i s’adona que no li donarà temps d’agafar l’avió que, des de la capital, Gaborone, l’ha de portar a Johannesburg, al país del costat. És al vespre i ja no hi haurà cap altre avió fins al matí del dia següent. Aquest visitant, però, hauria d’arribar a Johannesburg necessàriament avui mateix doncs té un compromís per sopar allà amb uns clients molt importants. Llavors, el director general de l’empresa on es troben el tranquil·litza i li diu que no es preocupi, que li posarà el cotxe de l’empresa i un xofer a la seva disposició per anar cap a Johannesburg per tal que hi pugui arribar amb temps per sopar. Un cop acabada la visita i abans d’acomiadar-se, el director general li mostra el cotxe de l’empresa (un Mercedes S-500 nou de trinca) i li presenta al xofer, un xicot jove de raça índia, tot dient-li amb un somriure als llavis: “No es preocupi pel xofer encara que sigui indi, fa temps que treballa amb nosaltres i li garanteixo que condueix de meravella i és de tota confiança; ja ho veurà”. Òbviament, el director general era de raça negra.
La primera escena és inventada però no seria gens estrany que es pogués donar a la realitat. La segona escena és real como la vida misma i m’ha passat a mi mateix. Com diuen a Ses Illes, per tot hi ha de tot.
Imagineu-vos aquesta situació. Un client estranger es troba visitant una fàbrica de Girona per motius professionals. La visita s’allarga més del compte i s’adona que no li donarà temps d’agafar l’avió que, des de Barcelona, l’ha de portar a Bilbao. És al vespre i ja no hi haurà cap altre avió fins al matí del dia següent. Aquest visitant, però, hauria d’arribar a Bilbao necessàriament avui mateix doncs té un compromís per sopar allà amb uns clients molt importants. Llavors, el director general de l’empresa gironina on es troben el tranquil·litza i li diu que no es preocupi, que li posarà el cotxe de l’empresa i un xofer a la seva disposició per anar cap a Bilbao per tal que hi pugui arribar amb temps per sopar. Un cop acabada la visita i abans d’acomiadar-se, el director general li mostra el cotxe de l’empresa (un BMW 750i nou de trinca) i li presenta al xofer, un xicot jove de raça negra, tot dient-li amb un somriure als llavis: “No es preocupi pel xofer encara que sigui negre, fa temps que és amb nosaltres i li garanteixo que condueix de meravella i és de tota confiança; ja ho veurà”. Òbviament, el director general era de raça blanca.
Ara imagineu-vos aquesta altra escena. Un client català es troba visitant una fàbrica d’una ciutat de la República de Botswana. La visita s’allarga més del compte i s’adona que no li donarà temps d’agafar l’avió que, des de la capital, Gaborone, l’ha de portar a Johannesburg, al país del costat. És al vespre i ja no hi haurà cap altre avió fins al matí del dia següent. Aquest visitant, però, hauria d’arribar a Johannesburg necessàriament avui mateix doncs té un compromís per sopar allà amb uns clients molt importants. Llavors, el director general de l’empresa on es troben el tranquil·litza i li diu que no es preocupi, que li posarà el cotxe de l’empresa i un xofer a la seva disposició per anar cap a Johannesburg per tal que hi pugui arribar amb temps per sopar. Un cop acabada la visita i abans d’acomiadar-se, el director general li mostra el cotxe de l’empresa (un Mercedes S-500 nou de trinca) i li presenta al xofer, un xicot jove de raça índia, tot dient-li amb un somriure als llavis: “No es preocupi pel xofer encara que sigui indi, fa temps que treballa amb nosaltres i li garanteixo que condueix de meravella i és de tota confiança; ja ho veurà”. Òbviament, el director general era de raça negra.
La primera escena és inventada però no seria gens estrany que es pogués donar a la realitat. La segona escena és real como la vida misma i m’ha passat a mi mateix. Com diuen a Ses Illes, per tot hi ha de tot.
