Ja fa temps que hi ha un conflicte laboral a l’empresa pública TMB que gestiona els autobusos de Barcelona. Ara s’anuncia que de cara a la setmana que ve el conflicte s’agreujarà i els barcelonins tornarem a estar durant uns dies sense el servei d’autobusos.
Saturnino Mercader és el president del comitè d’empresa i, a la vegada, delegat del sindicat CGT, que porta la veu cantant en aquest conflicte. Com a detalls anecdòtics, tot i que en els darrers mesos s’ha prodigat molt als mitjans d’informació, mai l’he sentit expressar-se en català i, a més a més, sempre que l’he sentit parlar sobre aquest assumpte utilitza un to de veu amenaçant que, francament, es podria estalviar.
Assumpta Escarp és regidora de l’Ajuntament de Barcelona i, a la vegada, presidenta del consell d’administració de l’empresa. Com a detalls anecdòtics, tot i que en els darrers mesos s’ha prodigat molt als mitjans d’informació, mai l’he sentit expressar-se en espanyol i, a més, sempre que l’he sentit parlar sobre aquest assumpte fa servir un to de veu pausat i educat.
(Els detalls anecdòtics sovint deixen de ser-ho, d’anecdòtics, i donen més pistes del que a primera vista pot semblar. Aprofito per posicionar-me i, posats a triar entre les dues actituds, em quedo amb l’opció educada escollida per la senyora Escarp).
Si uns i altres no ens enganyen, cosa que tampoc s’ha d’excloure del tot, el problema se centra bàsicament en que, per una banda, els treballadors volen fer els dos dies de festa setmanal que els pertoquen durant el cap de setmana. Per altra banda, l’Ajuntament ha de garantir el servei durant els set dies de la setmana, caps de setmana inclosos.
Què proposa en Saturnino? És molt senzill: que els treballadors actuals de l’empresa treballin de dilluns a divendres i que se’n contractin uns altres per treballar els caps de setmana. L’empresa s’hi nega en rodó, adduint que aquesta alternativa costaria molts diners als barcelonins (dotzenes de milions d’euros cada any).
Així com el PP proposa fer l’ensenyament amb dues línies ben diferenciades (una en català i l’altra en l’idioma de la majoria dels seus votants), en Saturnino vol que a TMB hi hagin també dues classes de xofers: els privilegiats que treballen els dies laborables i els que ho fan els caps de setmana. Una nova prova de que los extremos (PP i CGT) se tocan.
Francament, crec que en Saturnino i els seus vagaires s’equivoquen. Si només volen treballar de dilluns a divendres i fer festa tots els caps de setmana (aspiració, per altra banda, molt raonable), s’haurien de buscar feina en una empresa que tanqués els caps de setmana, i conflicte resolt. Si tu treballes en una empresa que obre tots els dies de l’any ja saps que, de tant en tant, et tocarà pencar en diumenge. No entendre això és no entendre res.
Encara que com a usuari aquestes vagues em perjudiquen força, com a contribuent espero que aquest cop l’Ajuntament no acabi baixant del burro. Aprofito per aclarir que mai he votat, ni tinc previst fer-ho, per l’opció política de la senyora Escarp.
Saturnino Mercader és el president del comitè d’empresa i, a la vegada, delegat del sindicat CGT, que porta la veu cantant en aquest conflicte. Com a detalls anecdòtics, tot i que en els darrers mesos s’ha prodigat molt als mitjans d’informació, mai l’he sentit expressar-se en català i, a més a més, sempre que l’he sentit parlar sobre aquest assumpte utilitza un to de veu amenaçant que, francament, es podria estalviar.
Assumpta Escarp és regidora de l’Ajuntament de Barcelona i, a la vegada, presidenta del consell d’administració de l’empresa. Com a detalls anecdòtics, tot i que en els darrers mesos s’ha prodigat molt als mitjans d’informació, mai l’he sentit expressar-se en espanyol i, a més, sempre que l’he sentit parlar sobre aquest assumpte fa servir un to de veu pausat i educat.
(Els detalls anecdòtics sovint deixen de ser-ho, d’anecdòtics, i donen més pistes del que a primera vista pot semblar. Aprofito per posicionar-me i, posats a triar entre les dues actituds, em quedo amb l’opció educada escollida per la senyora Escarp).
Si uns i altres no ens enganyen, cosa que tampoc s’ha d’excloure del tot, el problema se centra bàsicament en que, per una banda, els treballadors volen fer els dos dies de festa setmanal que els pertoquen durant el cap de setmana. Per altra banda, l’Ajuntament ha de garantir el servei durant els set dies de la setmana, caps de setmana inclosos.
Què proposa en Saturnino? És molt senzill: que els treballadors actuals de l’empresa treballin de dilluns a divendres i que se’n contractin uns altres per treballar els caps de setmana. L’empresa s’hi nega en rodó, adduint que aquesta alternativa costaria molts diners als barcelonins (dotzenes de milions d’euros cada any).
Així com el PP proposa fer l’ensenyament amb dues línies ben diferenciades (una en català i l’altra en l’idioma de la majoria dels seus votants), en Saturnino vol que a TMB hi hagin també dues classes de xofers: els privilegiats que treballen els dies laborables i els que ho fan els caps de setmana. Una nova prova de que los extremos (PP i CGT) se tocan.
Francament, crec que en Saturnino i els seus vagaires s’equivoquen. Si només volen treballar de dilluns a divendres i fer festa tots els caps de setmana (aspiració, per altra banda, molt raonable), s’haurien de buscar feina en una empresa que tanqués els caps de setmana, i conflicte resolt. Si tu treballes en una empresa que obre tots els dies de l’any ja saps que, de tant en tant, et tocarà pencar en diumenge. No entendre això és no entendre res.
Encara que com a usuari aquestes vagues em perjudiquen força, com a contribuent espero que aquest cop l’Ajuntament no acabi baixant del burro. Aprofito per aclarir que mai he votat, ni tinc previst fer-ho, per l’opció política de la senyora Escarp.
