Moscou, Bucarest, Belgrad, Atenes, Nicòsia, Madrid. Ja tenim aquí la nova aliança de les civilitzacions repetidament anunciada pel presidente Rodríguez Zapatero. No sabíem ben bé de què es tractava i ara ja ho sabem. Tant parlar-ne, tant dir que si l’eix de la nova aliança el formarien ell mateix per Espanya, el bolivià Evo Morales, el veneçolà Hugo Chávez, el compañero Raül de Cuba (que s’ocuparia dels assumptes educatius i sanitaris, temes sempre recurrents quant es parla de la Cuba dels darrers cinquanta anys), i tots ells coordinats per l’iraní Mahmoud Ahmadinejad, i ara resulta que tot plegat ho teníem molt més proper. No ens calia ni creuar l’Atlàntic per formar l’aliança definitiva.
A més, aprofitant que diuen que els espanyols aviat hauran d’anar a votar, el nou eix té com a premi afegit el suport incondicional del Partido Popular. Què més volem? No volíem unanimitat, o almenys una majoria política àmplia, en els temes cabdals? Doncs ja la tenim. És el que sempre es diu, amb les coses de menjar no si juga. Per Rússia, Romania, Servia, Grècia, Xipre i Espanya (PPSOE), la independència de Kosovo s’ha convertit en una cosa de menjar, però no en qualsevol cosa sinó en el plat principal de l’àpat.
Què caram hi entenen els de l’altre eix, el que va de Washington a Roma passant per Londres, Paris i Berlín? Què caram saben els de la Unió Europea? Què pretenen els de les Nacions Unides? Reconeixent la independència de Kosovo ells no saben el que es fan. Ells ignoren les grans veritats defensades per l’eix Zapatero, aquell que passa per Belgrad i Madrid.
A més, aprofitant que diuen que els espanyols aviat hauran d’anar a votar, el nou eix té com a premi afegit el suport incondicional del Partido Popular. Què més volem? No volíem unanimitat, o almenys una majoria política àmplia, en els temes cabdals? Doncs ja la tenim. És el que sempre es diu, amb les coses de menjar no si juga. Per Rússia, Romania, Servia, Grècia, Xipre i Espanya (PPSOE), la independència de Kosovo s’ha convertit en una cosa de menjar, però no en qualsevol cosa sinó en el plat principal de l’àpat.
Què caram hi entenen els de l’altre eix, el que va de Washington a Roma passant per Londres, Paris i Berlín? Què caram saben els de la Unió Europea? Què pretenen els de les Nacions Unides? Reconeixent la independència de Kosovo ells no saben el que es fan. Ells ignoren les grans veritats defensades per l’eix Zapatero, aquell que passa per Belgrad i Madrid.
·
Les excuses oficials espanyoles (cada país de l’eix en té unes de diferents) són que la declaració d’independència de Kosovo ha estat unilateral i que Kosovo no té res a veure amb, posem per cas, Catalunya. És clar que no té res a veure. Ningú pretén el contrari. I és clar que la declaració d’independència ha estat unilateral, és el que sol passar amb aquest tipus de declaracions. A les metròpolis no els agrada gaire perdre terreny (recordem l’illot de Perejil), i encara els agrada menys perdre potencials contribuents fiscals.
Les excuses oficials espanyoles (cada país de l’eix en té unes de diferents) són que la declaració d’independència de Kosovo ha estat unilateral i que Kosovo no té res a veure amb, posem per cas, Catalunya. És clar que no té res a veure. Ningú pretén el contrari. I és clar que la declaració d’independència ha estat unilateral, és el que sol passar amb aquest tipus de declaracions. A les metròpolis no els agrada gaire perdre terreny (recordem l’illot de Perejil), i encara els agrada menys perdre potencials contribuents fiscals.
