.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 6 de març del 2008

Es vota la persona o es vota el partit? (i 2)

Imma Colom és metgessa i alhora exerceix com a alcaldessa de Tossa de Mar. A les darreres eleccions va encapçalar la llista guanyadora per majoria absoluta. A Tossa s’escullen 13 regidors. L’equip de govern està format per 7 regidors (dels quals tres són senyores, dos són senyors i dos no tenen títol), contra 6 regidors de l’oposició (tres i tres). Aquestes dades han estat extretes de la web oficial de l’Ajuntament de Tossa de Mar.

Diumenge passat al migdia ens vàrem trobar l’alcaldessa de Tossa mentre ella donava una ullada per la zona de la platja buscant el lloc més adient per, quan comenci el bon temps, instal·lar-hi la caseta de la Creu Roja. No la coneixia personalment i me la van presentar. Vàrem estar xerrant. Tot i que l'alcaldessa diu que el millor que té Tossa és el seu tarannà com a poble, ens comentava que si bé tothom està més o menys d’acord en que hi ha d’haver la instal·lació, qualsevol localització que es proposi sempre té inconvenients per uns o altres: que si ens tapa el paisatge, que si ens tapa la vista del mar, que si aquí davant fa lleig, que si naps, que si cols. Aviat es prendrà la decisió sobre la ubicació definitiva i l’alcaldessa té molt clar, i alhora sembla no preocupar-li gaire, que no tothom hi estarà d’acord; sap que aquest inconvenient resulta inevitable.

Aquella curta conversa amb l’alcaldessa em va agradar i alhora també em va sorprendre. Contràriament al que solen fer la majoria dels polítics, em va comentar que ella pren les decisions no pas pensant en les conseqüències polítiques d’aquí a quatre anys, en si la tornaran a votar o deixaran de fer-ho, sinó en funció del que ella pensa que ara mateix més convé al poble. Em va venir a dir que ara és ara i que d’aquí quatre anys ja es veurà. Diumenge vaig concloure que si l’autor d’aquest blog fos de Tossa molt possiblement la senyora Colom tindria bastants possibilitats de tenir el meu vot. I això que llavors no tenia ni idea de quin era el seu partit polític ni vaig gosar preguntar-li. Aquest potser podria ser un altre exemple del que dèiem ahir quan parlàvem de Sabadell. Potser sí que a les municipals es té més tendència a votar la persona que el partit.

Ens agradi o no, quan ens referim a un sistema democràticament imperfecte com el nostre formalment sempre votem els partits, siguin les eleccions que siguin. Però a la pràctica molts cops ens fem la il·lusió, falsa il·lusió, de que estem votant la persona que encapçala la llista. No està de més recordar la reivindicació democràtica repetidament demandada, també des d’aquesta finestreta, de la necessitat de que com més aviat millor sigui possible votar llistes obertes. Quan això es faci realitat la pregunta que conforma el títol d’aquest parell d’articles tindrà menys raó de ser.

PS: per cert, ja que parlem de Tossa de Mar, aprofito per avisar-vos que si aneu a dinar al restaurant Rem Vell i decidiu demanar “Arroz pescador cazuela” penseu que us el serviran en una mena de plats de disseny, d’aquests que era es porten tant, que dan el pego però on és molt difícil per no dir impossible manipular-hi segons què. Ve a ser com una petita mitja esfera incrustada al mig d’un plat pla de gran diàmetre, i es pretén que es mengi el que se serveix dintre d’aquella ridícula -per massa petita- esfera. Amb una mica d’habilitat amb la forquilla (o amb la cullera) encara pots anar agafant l’arròs però intentar pelar els escamarlans allà dins esdevé una tasca impossible.