Ja feia temps que s’intuïa que molts votants catalans són masoquistes per naturalesa. El fet és que darrerament aquestes dues paraules, català i masoquisme, en molts casos van plegades. Políticament parlant, no s’entén l’una sense l’altra. Tots els partits polítics catalans (tant els pròpiament d’aquí com els franquíciats) han jugat a explotar i a treure’n tot el profit que han pogut d’aquesta virtut tan catalana, tan nostrada. Durant el franquisme hi havia la pertinaz sequía i ara tenim el masoquisme pertinaç.
Fent per tant cas a aquella dita que diu es de bien nacido ser agradecido, els votants de la franquícia catalana del PSOE haurien de fer arribar el seu més sincer agraïment, pels excel·lents resultats electorals obtinguts diumenge, a una persona en especial, que no és altra que la Ministra Magdalena Maleni Álvarez, aquella senyora coneguda com la ministra
Ni partía ni doblá.
Ahí es ná!
Solo doblemente reprobá.
Que no es ná! (*)
Estic convençut que sense el seu inestimable ajut combinat amb el masoquisme de molts catalans no hagués estat possible que diumenge el PSOE hagués tret en aquesta colònia els millors resultats de la seva història.
A parer de molta gent, hi ha una dita portuguesa que definiria perfectament a la ministra: "El bé l'ha fet malament i el mal l'ha fet bé”. Ara, com a premi, no estaria gens malament que el seu jefe ens l’enviés com a virreina a Catalunya (bé, em sembla que dels virreis ara en diuen delegados del gobierno). Aquí se la rebria com es mereix, amb els braços oberts. I segur que faria bé la seva feina, d’això no en tinc cap dubte.
(*) el primer vers és de la ministra; els altres tres són meus.
Fent per tant cas a aquella dita que diu es de bien nacido ser agradecido, els votants de la franquícia catalana del PSOE haurien de fer arribar el seu més sincer agraïment, pels excel·lents resultats electorals obtinguts diumenge, a una persona en especial, que no és altra que la Ministra Magdalena Maleni Álvarez, aquella senyora coneguda com la ministra
Ni partía ni doblá.
Ahí es ná!
Solo doblemente reprobá.
Que no es ná! (*)
Estic convençut que sense el seu inestimable ajut combinat amb el masoquisme de molts catalans no hagués estat possible que diumenge el PSOE hagués tret en aquesta colònia els millors resultats de la seva història.
A parer de molta gent, hi ha una dita portuguesa que definiria perfectament a la ministra: "El bé l'ha fet malament i el mal l'ha fet bé”. Ara, com a premi, no estaria gens malament que el seu jefe ens l’enviés com a virreina a Catalunya (bé, em sembla que dels virreis ara en diuen delegados del gobierno). Aquí se la rebria com es mereix, amb els braços oberts. I segur que faria bé la seva feina, d’això no en tinc cap dubte.
(*) el primer vers és de la ministra; els altres tres són meus.
