Passades les eleccions i el recompte de vots i vist tot plegat amb més perspectiva, ara ja es pot dir que de la sèrie d’entrevistes electorals de La Vanguardia fetes per Pilar Rahola (aquella senyora que s’atreveix amb tothom menys amb l’amo Cuní), la que va patir la cap de llista del PP per Barcelona, Dolors Nadal, va ser sens dubte allò que Ferran Monegal defineix com una mossegada de les grosses, com feia temps que no es veia en aquell diari. La resta d’entrevistes als altres caps de llista van ser més aviat massatges. Semblava que la senyora Rahola volia que es notés que no li agrada gens el PP. Va quedar clar.
+ + +
Es deia que El Periódico, un diari en espanyol que també disposa d’una versió traduïda al català, fet a Barcelona i prosocialista sense complexos, esta en venda. Es deia també que un dels possibles compradors era Jaume Roures, però que ell no volia prendre cap decisió abans de les eleccions, donant a entendre que si guanyaven els seus tiraria endavant l’operació. Per tant, el canvi d’accionistes serà imminent.
+ + +
Començant per les administracions públiques, tothom parla de que s’ha d’estalviar aigua. I també energia. Fa pocs dies els diaris n’anaven plens d’una canalització d’aigua que depèn de la Generalitat, concretament de l’Agència Catalana de l’Aigua, que des de fa anys té pèrdues d’un terç del seu cabdal, l’equivalent diari al consum d’una ciutat de més de cent cinquanta mil persones. No se n’ha parlat més. Ha dimitit algú? Han cessat a algú?
+ + +
Dijous de la setmana passada, 6 de març, 11 del matí. Era un dia claríssim com pocs n’hi ha a Barcelona, amb un sol fantàstic. Tot l’enllumenat de l’Avinguda Foix, la que des de la part baixa de Sarrià ens porta fins al nus de Can Carelleu per agafar la Ronda de Dalt, estava encès, tots els fanals encesos. La part de la Ronda d’aquella zona, la que està descoberta, també tenia tots el fanals encesos. Les patrulles de la Guardia Urbana passen molt sovint per allà, i ho veuen, de la mateixa manera que ho veiem els altres. S’ha castigat al funcionari de l’Ajuntament, la persona (ir)responsable de la disbauxa d’energia que paguem entre tots?
+ + +
A l’organització empresarial espanyola (CEOE) encara s’està discutint si el totpoderós secretari general des de sempre, el senyor Jiménez Aguilar, s’ha de jubilar o ha de seguir fent de testaferro de l’antic president senyor Cuevas, un personatge molt peculiar que, per cert, té la particularitat de que mai ha sigut empresari. Talment com si el president del Col·legi de Metges no fos un metge.
+ + +
A l’entitat equivalent d’Itàlia, Cofindustria, han decidit per unanimitat que el fins ara president, Luca Cordero di Montezemolo, capo de Fiat i Ferrari, deixarà pas per primer cop a la historia de la patronal a una dona, Emma Marcegaglia. Aquí encara grinyolem bastant mentre allà s’adapten als nous temps sense tantes tensions. Aquí tenim gent molt gran ocupant llocs des de sempre i que impedeixen el relleu generacional. Per contrast, la senyora Marcegaglia té 42 anys.
+ + +
L’autor d’aquest blog es pensava que el twitter era necessàriament un complement del blog. Ara que segueixo una mica aquest tema veig que no, que hi ha twitaires sense blog, gent que a internet tot ho comunica mitjançant els minimissatges del twitter, amb totes les avantatges i limitacions d’aquesta aplicació.
+ + +
“La puntualitat no és una qüestió de cortesia, sinó d'exigència ètica”
+ + +
Es deia que El Periódico, un diari en espanyol que també disposa d’una versió traduïda al català, fet a Barcelona i prosocialista sense complexos, esta en venda. Es deia també que un dels possibles compradors era Jaume Roures, però que ell no volia prendre cap decisió abans de les eleccions, donant a entendre que si guanyaven els seus tiraria endavant l’operació. Per tant, el canvi d’accionistes serà imminent.
+ + +
Començant per les administracions públiques, tothom parla de que s’ha d’estalviar aigua. I també energia. Fa pocs dies els diaris n’anaven plens d’una canalització d’aigua que depèn de la Generalitat, concretament de l’Agència Catalana de l’Aigua, que des de fa anys té pèrdues d’un terç del seu cabdal, l’equivalent diari al consum d’una ciutat de més de cent cinquanta mil persones. No se n’ha parlat més. Ha dimitit algú? Han cessat a algú?
+ + +
Dijous de la setmana passada, 6 de març, 11 del matí. Era un dia claríssim com pocs n’hi ha a Barcelona, amb un sol fantàstic. Tot l’enllumenat de l’Avinguda Foix, la que des de la part baixa de Sarrià ens porta fins al nus de Can Carelleu per agafar la Ronda de Dalt, estava encès, tots els fanals encesos. La part de la Ronda d’aquella zona, la que està descoberta, també tenia tots el fanals encesos. Les patrulles de la Guardia Urbana passen molt sovint per allà, i ho veuen, de la mateixa manera que ho veiem els altres. S’ha castigat al funcionari de l’Ajuntament, la persona (ir)responsable de la disbauxa d’energia que paguem entre tots?
+ + +
A l’organització empresarial espanyola (CEOE) encara s’està discutint si el totpoderós secretari general des de sempre, el senyor Jiménez Aguilar, s’ha de jubilar o ha de seguir fent de testaferro de l’antic president senyor Cuevas, un personatge molt peculiar que, per cert, té la particularitat de que mai ha sigut empresari. Talment com si el president del Col·legi de Metges no fos un metge.
+ + +
A l’entitat equivalent d’Itàlia, Cofindustria, han decidit per unanimitat que el fins ara president, Luca Cordero di Montezemolo, capo de Fiat i Ferrari, deixarà pas per primer cop a la historia de la patronal a una dona, Emma Marcegaglia. Aquí encara grinyolem bastant mentre allà s’adapten als nous temps sense tantes tensions. Aquí tenim gent molt gran ocupant llocs des de sempre i que impedeixen el relleu generacional. Per contrast, la senyora Marcegaglia té 42 anys.
+ + +
L’autor d’aquest blog es pensava que el twitter era necessàriament un complement del blog. Ara que segueixo una mica aquest tema veig que no, que hi ha twitaires sense blog, gent que a internet tot ho comunica mitjançant els minimissatges del twitter, amb totes les avantatges i limitacions d’aquesta aplicació.
+ + +
“La puntualitat no és una qüestió de cortesia, sinó d'exigència ètica”
