Manuel Trallero, que escriu a LV des de fa quasi vint anys, recentment ha obert un blog. Teniu l’enllaç en aquesta mateixa pàgina, a la dreta. El trobo original i francament interessant i està en la línia de les seves col·laboracions habituals en aquell diari.
L’altre dia li vaig fer arribar una informació complementària a un article seu, i vaig acabar el meu missatge amb un comentari que, vist amb perspectiva, segurament no va ser massa afortunat. Deia així:
Senyor Trallero, m'agrada molt el seu blog. Sempre que surt el tema a la conversa dic que vostè és el Sostres de La Vanguardia, i el Sostres és el Trallero de l'Avui.
Trallero va copiar el meu comentari a la secció anomenada “Epónimos” del seu blog, i a continuació va escriure el següent comentari:
Hay comparaciones odiosas, otras odiables y unas terceras que merecen palos.
Com a primera reacció, em vaig quedar sorprès per la seva contundència. Però després de meditar-ho el vaig contestar així:
Trallero vs. Sostres. Intuyo que me incluye en alguno de estos grupos y, posiblemente, con más razón que un santo. Mis más sinceras disculpas. Responder rápido sin ser del oficio es lo que tiene, que a menudo uno se equivoca. Seguro que hubiera tenido que añadir “cada uno en su estilo, tan radicalmente distintos el uno del otro, obviamente”.
L’altre dia li vaig fer arribar una informació complementària a un article seu, i vaig acabar el meu missatge amb un comentari que, vist amb perspectiva, segurament no va ser massa afortunat. Deia així:
Senyor Trallero, m'agrada molt el seu blog. Sempre que surt el tema a la conversa dic que vostè és el Sostres de La Vanguardia, i el Sostres és el Trallero de l'Avui.
Trallero va copiar el meu comentari a la secció anomenada “Epónimos” del seu blog, i a continuació va escriure el següent comentari:
Hay comparaciones odiosas, otras odiables y unas terceras que merecen palos.
Com a primera reacció, em vaig quedar sorprès per la seva contundència. Però després de meditar-ho el vaig contestar així:
Trallero vs. Sostres. Intuyo que me incluye en alguno de estos grupos y, posiblemente, con más razón que un santo. Mis más sinceras disculpas. Responder rápido sin ser del oficio es lo que tiene, que a menudo uno se equivoca. Seguro que hubiera tenido que añadir “cada uno en su estilo, tan radicalmente distintos el uno del otro, obviamente”.
·
Només no s’equivoca qui no fa res. I s’equivoquen per partida doble aquells que quan s’equivoquen i després se n’adonen, no rectifiquen.
