En l’article anterior vam situar Bolívia en el context sociopolític de l’Amèrica Llatina. Avui ens centrarem més en el propi país i les seves circumstàncies polítiques.
L’actual president bolivià va accedir al càrrec fa poc més d’un any mitjançant el vot popular i té, per tant, tota la legitimitat democràtica. Si repassem la història de Bolívia s’ha de reconèixer que ens trobem davant d’un cas poc corrent, atípic, quasi una excepció.
El problema sorgeix quan el partit MAS (Movimiento al socialismo) amb el seu líder Evo Morales al capdavant intenten, com a guanyadors de les eleccions, fer una mena de refundació del país d’acord amb els seus legítims interessos polítics. Es troben, però, que per fer-ho és precís modificar la constitució. I per fer els canvis radicals que es proposen necessiten, com en qualsevol país democràtic del món, un quòrum parlamentari mínim que no tenen (2/3 dels diputats electes).
En altres paraules, per tirar endavant les seves propostes el president Morales necessita el suport de part de l’oposició. I l’oposició li diu que nanay, que ells això que proposa el president no ho volen. Més de la meitat del territori (la zona més rica) tampoc ho vol. De raons cadascú té les seves i ara no hi entrarem doncs no és el cas. Ara parlem del respecte que s’ha de tenir per les regles del joc, especialment si es pretén seguir gaudint de credibilitat en els diferents escenaris. Es tracta, per tant, de la credibilitat democràtica que el president Morales pretén mantenir tant a nivell intern (per tenir el país en calma) com en l’escenari internacional (per poder seguir gaudint dels crèdits de les institucions supranacionals).
Davant d’aquesta situació, què fan llavors el president Morales i els seus? D’entrada, no veuen altra alternativa que saltar-se les normes democràtiques a la torera, però alhora assegurant al món que no fan allò que fan per tal d’intentar no perdre els suports que necessiten. A nivell intern (mig país en contra) però també en l’esfera internacional, ningú se’ls creu, com no podria ser d’altra manera.
Els diputats que donen suport al govern posen llavors en marxa una trampa molt matussera. Es reuneixen en una caserna militar i, sense la presència de l’oposició, decideixen tirar endavant la reforma constitucional, sigui com sigui. Com s’ho fan? Doncs establint que el quòrum necessari per modificar la constitució no s’hagi de calcular sobre la totalitat dels diputats escollits pel poble sinó només sobre uns diputats determinats, precisament els reunits en aquella ocasió i vigilats (amenaçats?) per l’exèrcit.
Això ho podem batejar de moltes maneres però el que ningú pot negar és que estem davant d’un fet antidemocràtic en tota regla. Convé recordar que es deixa de banda a la meitat dels diputats elegits democràticament; ni tan sols els permeten fer acte de presència per denunciar-ho. Dit d’una manera més entenedora, la meitat dels bolivians es queden a la pràctica sense els representants que van escollir.
L’actual president bolivià va accedir al càrrec fa poc més d’un any mitjançant el vot popular i té, per tant, tota la legitimitat democràtica. Si repassem la història de Bolívia s’ha de reconèixer que ens trobem davant d’un cas poc corrent, atípic, quasi una excepció.
El problema sorgeix quan el partit MAS (Movimiento al socialismo) amb el seu líder Evo Morales al capdavant intenten, com a guanyadors de les eleccions, fer una mena de refundació del país d’acord amb els seus legítims interessos polítics. Es troben, però, que per fer-ho és precís modificar la constitució. I per fer els canvis radicals que es proposen necessiten, com en qualsevol país democràtic del món, un quòrum parlamentari mínim que no tenen (2/3 dels diputats electes).
En altres paraules, per tirar endavant les seves propostes el president Morales necessita el suport de part de l’oposició. I l’oposició li diu que nanay, que ells això que proposa el president no ho volen. Més de la meitat del territori (la zona més rica) tampoc ho vol. De raons cadascú té les seves i ara no hi entrarem doncs no és el cas. Ara parlem del respecte que s’ha de tenir per les regles del joc, especialment si es pretén seguir gaudint de credibilitat en els diferents escenaris. Es tracta, per tant, de la credibilitat democràtica que el president Morales pretén mantenir tant a nivell intern (per tenir el país en calma) com en l’escenari internacional (per poder seguir gaudint dels crèdits de les institucions supranacionals).
Davant d’aquesta situació, què fan llavors el president Morales i els seus? D’entrada, no veuen altra alternativa que saltar-se les normes democràtiques a la torera, però alhora assegurant al món que no fan allò que fan per tal d’intentar no perdre els suports que necessiten. A nivell intern (mig país en contra) però també en l’esfera internacional, ningú se’ls creu, com no podria ser d’altra manera.
Els diputats que donen suport al govern posen llavors en marxa una trampa molt matussera. Es reuneixen en una caserna militar i, sense la presència de l’oposició, decideixen tirar endavant la reforma constitucional, sigui com sigui. Com s’ho fan? Doncs establint que el quòrum necessari per modificar la constitució no s’hagi de calcular sobre la totalitat dels diputats escollits pel poble sinó només sobre uns diputats determinats, precisament els reunits en aquella ocasió i vigilats (amenaçats?) per l’exèrcit.
Això ho podem batejar de moltes maneres però el que ningú pot negar és que estem davant d’un fet antidemocràtic en tota regla. Convé recordar que es deixa de banda a la meitat dels diputats elegits democràticament; ni tan sols els permeten fer acte de presència per denunciar-ho. Dit d’una manera més entenedora, la meitat dels bolivians es queden a la pràctica sense els representants que van escollir.
·
És a partir d’aquest punt que molta gent entén que Bolívia deixa formalment de ser una democràcia. Evidentment el president Morales i el seu executiu no accepten aquesta lectura que consideren exagerada i contrària als interessos del país.
És a partir d’aquest punt que molta gent entén que Bolívia deixa formalment de ser una democràcia. Evidentment el president Morales i el seu executiu no accepten aquesta lectura que consideren exagerada i contrària als interessos del país.
