El meu article de La Veu de l'Anoia. En la versió paper el trobareu a la pàgina 4 del nº 1.670, del 19 de setembre de 2014.
Vull expressar tot el meu respecte pels ciutadans catalans que són contraris a una Catalunya independent i votaran no en el referèndum o consulta o com la llei catalana de consultes, encara no aprovada, digui que s’ha d’anomenar l’acte democràtic de ficar unes paperetes dintre d’unes urnes. També expresso tot el meu respecte pels ciutadans catalans que no acaben de veure clara la independència i, davant del dubte i segurament imbuïts també pel discurs de la por que dia sí i dia també ens arriba des de l’oest, votaran no. Tot el meu respecte, igualment, pels ciutadans catalans que veient clar que el futur de Catalunya serà millor amb unes estructures polítiques d’estat que ara no tenim, és a dir, amb una Catalunya constituïda en un nou estat independent d’Europa, votaran afirmativament a una Catalunya independent. I, com no podria ser d’altra manera, tot el meu respecte pels que no veuen clara ni una cosa ni l’altra i optaran per l’abstenció. Seria molt convenient que en un tema tan important com aquest es mullés com més gent millor, però s’ha de respectar també el dret a l’abstenció, que és tan democràtic com el d’anar a votar.
En canvi no em mereixen cap respecte els que pretenen impedir que els ciutadans catalans votem sobre com volem que sigui el nostre país, és a dir, si el volem lligat a Espanya com fins ara o preferim prescindir de les tutories política, econòmica, fiscal, lingüística, cultural, etc., espanyoles. No em mereixen el més mínim respecte els parlamentaris, polítics, jutges, militars i funcionaris que pretenen que una determinada llei, la Constitución Española, elaborada en unes circumstàncies polítiques ben peculiars que poc tenien a veure amb una situació democràtica, amb un fort soroll de sabres inclòs, impedeix als catalans l’acte més democràtic que hi pot haver en una democràcia: votar.
Si en una democràcia, i se’ns diu i se’ns repeteix contínuament que Espanya ho és, hi ha una llei que impedeix que la ciutadania catalana s’expressi democràticament a les urnes seguint el mandat majoritari del Parlament de Catalunya -tres quartes parts dels nostres representants parlamentaris hi donen suport-, estem davant de la prova del nou que l’Estat espanyol de democràtic potser en té el nom però no l’esperit. I com que, dissortadament, aquesta és la situació en la qual ens trobem, cada dia és més clar que en un moment del procés els catalans haurem de prescindir de les traves legals espanyoles per tirar endavant un referèndum políticament vinculant.
***
El respecte te l’has de guanyar
Vull expressar tot el meu respecte pels ciutadans catalans que són contraris a una Catalunya independent i votaran no en el referèndum o consulta o com la llei catalana de consultes, encara no aprovada, digui que s’ha d’anomenar l’acte democràtic de ficar unes paperetes dintre d’unes urnes. També expresso tot el meu respecte pels ciutadans catalans que no acaben de veure clara la independència i, davant del dubte i segurament imbuïts també pel discurs de la por que dia sí i dia també ens arriba des de l’oest, votaran no. Tot el meu respecte, igualment, pels ciutadans catalans que veient clar que el futur de Catalunya serà millor amb unes estructures polítiques d’estat que ara no tenim, és a dir, amb una Catalunya constituïda en un nou estat independent d’Europa, votaran afirmativament a una Catalunya independent. I, com no podria ser d’altra manera, tot el meu respecte pels que no veuen clara ni una cosa ni l’altra i optaran per l’abstenció. Seria molt convenient que en un tema tan important com aquest es mullés com més gent millor, però s’ha de respectar també el dret a l’abstenció, que és tan democràtic com el d’anar a votar.
En canvi no em mereixen cap respecte els que pretenen impedir que els ciutadans catalans votem sobre com volem que sigui el nostre país, és a dir, si el volem lligat a Espanya com fins ara o preferim prescindir de les tutories política, econòmica, fiscal, lingüística, cultural, etc., espanyoles. No em mereixen el més mínim respecte els parlamentaris, polítics, jutges, militars i funcionaris que pretenen que una determinada llei, la Constitución Española, elaborada en unes circumstàncies polítiques ben peculiars que poc tenien a veure amb una situació democràtica, amb un fort soroll de sabres inclòs, impedeix als catalans l’acte més democràtic que hi pot haver en una democràcia: votar.
Si en una democràcia, i se’ns diu i se’ns repeteix contínuament que Espanya ho és, hi ha una llei que impedeix que la ciutadania catalana s’expressi democràticament a les urnes seguint el mandat majoritari del Parlament de Catalunya -tres quartes parts dels nostres representants parlamentaris hi donen suport-, estem davant de la prova del nou que l’Estat espanyol de democràtic potser en té el nom però no l’esperit. I com que, dissortadament, aquesta és la situació en la qual ens trobem, cada dia és més clar que en un moment del procés els catalans haurem de prescindir de les traves legals espanyoles per tirar endavant un referèndum políticament vinculant.
2 comentaris:
DESGRACIADAMENT,PER A TOTHOM,ESPANYOLS INCLOSSOS,AQUI NO EXISTEIX MES DEMOCRACIA QUE LA DE "VIVA ESPAÑA COÑO"...AIXI VAN DECIDITS,A UN REGNE SENSA FURTUR.
Totalment d'acord.
Publica un comentari a l'entrada