Pocs negaran les moltes agressions, menyspreus i maltractes culturals, lingüístics, inversors, policials, judicials i de tota mena que Catalunya i els catalans estem rebent dia sí i dia també des del Gobierno i altres institucions públiques espanyoles. Ep!, me’n guardaré prou de dir, però, que l’agressora és Espanya. A Espanya hi ha de tot, també persones molt raonables, més o menys com passa a Catalunya. Avui no parlo del país sinó de les institucions públiques que el representen.
Sovint em pregunto per què el suport a la independència de Catalunya només té la simpatia de la meitat de la població catalana. Tanta ignorància hi ha entre els altres catalans, aquells que prefereixen continuar vivint sota la dependència aclaparadora d’una Espanya de caràcter colonial en gairebé tots els àmbits? Tan negativa veuen la proposta, al meu entendre i al de molta altra gent, més que raonable, de fer una aposta seriosa per establir un marc propi de relacions amb Europa, és a dir, de poder passar comptes directament amb Brussel·les evitant els actuals intermediaris, peatges i comissionistes de Madrid? Tanta por els fa la perspectiva d’un nou marc de relacions de bon veïnatge i tracte educat, de tu a tu, amb els nostres veïns espanyols?
Quantes més agressions s’hauran de rebre per fer obrir els ulls a tots aquells que encara no són capaços d’adonar-se de la realitat colonial aclaparadora —en el sentit més negatiu del terme colonial— que ens envolta? Però, ben mirat, tampoc s’ha d’excloure la possibilitat que molts catalans, els altres catalans que dèiem abans, siguin masoquistes de mena. I, si fos així, tot i que jo no ho crec, els defensors d’un estat propi tindríem mala peça al taler.
Sovint em pregunto per què el suport a la independència de Catalunya només té la simpatia de la meitat de la població catalana. Tanta ignorància hi ha entre els altres catalans, aquells que prefereixen continuar vivint sota la dependència aclaparadora d’una Espanya de caràcter colonial en gairebé tots els àmbits? Tan negativa veuen la proposta, al meu entendre i al de molta altra gent, més que raonable, de fer una aposta seriosa per establir un marc propi de relacions amb Europa, és a dir, de poder passar comptes directament amb Brussel·les evitant els actuals intermediaris, peatges i comissionistes de Madrid? Tanta por els fa la perspectiva d’un nou marc de relacions de bon veïnatge i tracte educat, de tu a tu, amb els nostres veïns espanyols?
Quantes més agressions s’hauran de rebre per fer obrir els ulls a tots aquells que encara no són capaços d’adonar-se de la realitat colonial aclaparadora —en el sentit més negatiu del terme colonial— que ens envolta? Però, ben mirat, tampoc s’ha d’excloure la possibilitat que molts catalans, els altres catalans que dèiem abans, siguin masoquistes de mena. I, si fos així, tot i que jo no ho crec, els defensors d’un estat propi tindríem mala peça al taler.
6 comentaris:
A Catalunya hi ha molta gent provinent d'arreu de la península que estima el país i, molt legítimament se l'ha sabut fer seu i sentir-lo com el què és, casa nostra, però s'ha de comptar amb un nombre molt important de catalans que detesten aquesta terra i volen, irònicament, veure-la descatalanitzada, diluïda i muda. Penso en tanta gent ignorant i illetrada que ha crescut en l'odi a quasi tot i també penso en aquells que no han estat gens mancats d'una vida digna i de l'adquisició de molts coneixements, Azúa, Boadella, de España, Nart, Cañas, Rivera, Cercas...i no pararies de comptar.
Siusplau una mica de respecte. Només una mica per aquells que no pensen com vosaltres. Tenen tot el dret de voler seguir a Espanya. O no? Segons vosaltres, qui vol seguir a Espanya és un faxa, un masoquista. I no és així. Cadascú te la seva ideología i és te que respectar.
Una entrada digna d´un fatu encantat de llegirla en veu alta davant la pantalla del ordinador.
Domènech Llach
Glòria,
Coincideixo gairebé en tot, i de solució només en veig una: votar i comptar-nos.
Luis,
Per part meva, tot el respecte, i no cal dir que tens tot el dret a defensar el què vulguis, el mateix dret que tinc jo a defensar una posició contrària.
Dit això, et demano que no juguis amb les meves paraules:
Masoquista: primer, no és un insult, és una descripció. Segon, precisament dic que no crec que ho siguin.
Faxa: no sé a què et refereixes, aquesta paraula ni tan sols surt al diccionari.
Domenech:
Gràcies. Fas una especulació gratuïta, però m'ha fet gràcia ;-)
Segons tu Miquel, qui vol seguir a Espanya es un ignorant i no es així. Evidentment que cadascú te el dret de defensar la posició que vulgui. Només faltaria. No seguiré discutint. En realitat, nosaltres per molt que volguem no decidirem res. Per sort o per desgràcia tot queda en mans dels polítics.
Luis, perdona que també et respongui jo ja que he parlat d'aquells ciutadans contraris a l'independentisme referint-me tant als illetrats-que en són molts-com als que van sobrats de coneixements. D'ambdues parts se sol jugar molt brut i prescindint completament de l'esperit democràtic que tant els costa d'assimilar a la majoria d'espanyols.
És imperdonable que, sense mala intenció, m'hagi deixat aquell sector tan important de la població catalana que se sent còmode en mode espanyol i català o a l'inrevés. Puc entendre aquest doble sentiment i, òbviament, el respecto.
Les urnes tenen la paraula, la de tots.
Gràcies, Miquel!
Publica un comentari a l'entrada