Tres quarts de nou

Hi ha qui pateix una confusió —vull pensar que involuntària— entre els termes llegir i interpretar, i a partir d’aquesta confusió es poden treure conclusions lingüísticament errònies. Un text o una expressió oral només es poden interpretar de manera textual. Així, l’expressió tres quarts de nou de lectura només en té una: tres quarts de nou. Una altra cosa ben diferent és interpretar què ens diu un rellotge clàssic (una esfera amb dues agulles) quan marca que són tres quarts de nou. En aquest cas les interpretacions no necessàriament han de ser coincidents. A uns —a mi, per exemple— ens sembla lògic i racional traduir aquella imatge per tres quarts de nou. Un britànic, en canvi, ho traduirà per a quarter to nine. Un espanyol en dirà las nueve menos cuarto, o las ocho cuarenta i cinco. Cada llengua té les seves normes i particularitats. Així, per més que algú, des del seu particular, i equivocat, punt de vista, pugui considerar-ho més lògic i racional, en català és incorrecte i poc respectuós amb la nostra llengua parlar de les vuit quaranta-cinc. Les interpretacions orals o escrites que es poden fer d’una esfera i dues agulles són convencionalismes que varien d’una llengua a una altra, i totes s'han de respectar. Pretendre imposar, com fan algunes persones amb mentalitat tancada, la forma de dir l’hora mitjançant la traducció literal de la seva llengua (posem per cas, l’espanyol) a una altra (posem per cas, el català) no deixa de ser una forma més de colonialisme. En aquest cas, colonialisme lingüístic.