.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 1 de març de 2019

Forasters

(L’article original en versió paper es va publicar el 22 de febrer de 2019 a la pàg. 2 del núm. 1.901 de La Veu de l'Anoia)

Tinc parents nascuts a Barcelona que viuen des de fa dècades a comarques gironines, i encara ara són titllats de forasters pels vilatans de tota la vida. Els meus parents estan perfectament integrats al lloc que un dia van escollir per anar a viure, i resulta fàcil d’entendre que no els agradi gaire que després de tants anys les forces vives del poble encara els tractin de forasters. Quants anys han de transcórrer per passar de ser foraster a un veí més del poble? Deu anys? Vint? Una generació? Encara més? La resposta a aquesta pregunta depèn de diversos factors antropològics que ara no detallaré. Però, dit això, foraster és un insult?

Dissabte passat una delegació de polítics i simpatitzants de Ciudadanos va anar de visita a Amer (Girona). Durant els vint minuts escassos que va durar la seva estada al poble, els veïns van organitzar un boicot simpàtic i, no cal dir-ho, pacífic, en forma de persianes abaixades i comerços tancats. Volien deixar constància pública que els visitants no eren benvinguts al poble. De motius en sobren. Alguns veïns van definir aquells visitants com a forasters, i els polítics ciudadanos es van sentir greument insultats, segurament perquè desconeixen l’abast exacte del terme foraster. I tot i que té la seva importància, deixaré de banda que l’objectiu de la visita de la delegació ciudadana a Amer no era cap altra que la provocació, com moltes de les visites que fan els dirigents d’aquest partit per la Catalunya que no els vota, que és la gran majoria del territori català.

Quan vaig a Amer —hi he anat unes quantes vegades— tinc molt clar que allà sóc un foraster, i aquesta qualificació és del tot independent de les meves preferències polítiques. Per tant, no cal dir que quan sóc a Amer i em defineixen com a foraster no tinc cap motiu per sentir-me insultat. I és que foraster només és una descripció molt definitòria d’una persona forana que visita un indret que no és el seu. Així, aplicant el mateix criteri lingüístic, quan un amerenc o una novaiorquesa vénen de visita a Sarrià, també els considero uns forasters. Però si centrem aquest comentari en aquell poble de la comarca de la Selva, potser cal fer una mica de memòria. A les últimes eleccions municipals d’Amer (maig del 2015), dels 1.211 veïns d’aquell poble que es van acostar a les urnes, els únics simpatitzants de Ciudadanos que a Amer no serien forasters serien els votants d’aquest partit. Quants votants va tenir Ciudadanos a Amer? Zero, cap ni un. Doncs ja està tot dit, deixem-ho aquí.