.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 15 de març de 2019

Xinesos vs. nord-americans

(L’article original en versió paper es va publicar el 8 de març de 2019 a la pàg. 2 del núm. 1.903 de La Veu de l'Anoia)

Per temes professionals he hagut de tractar amb persones molt diferents, de cultures molt diferents de la meva i de països molt diferents del nostre. Sovint són elles les que viatgen a Barcelona i de vegades sóc jo qui es desplaça als seus països. Dintre de les meves possibilitats sempre intento adaptar-me i busco que el meu interlocutor s’hi trobi bé. Intento, en definitiva, que la nostra trobada li deixi un record agradable, especialment quan és la primera vegada que coincidim. No costa res tenir un detallet original amb el visitant que es desplaça a Barcelona des d’un altre país, o amb la persona que has de visitar a casa seva. De cara a futures relacions sempre és bo haver deixat un bon record de la trobada anterior. Aquesta és, si més no, la meva experiència d’anys d’anar pel món. Posaré dos exemples que en el tracte personal es troben als antípodes un de l’altre: els xinesos i els nord-americans.

Tot i no formar part dels meus països ideals per anar-hi a viure, amb el sistema socioeconòmic dels Estats Units —en economia, capitalista; en política, democràcia— m’hi sento molt més còmode que amb el de la Xina —en economia, capitalista; en política, dictadura de partit únic—. Però al marge de les meves preferències, he hagut d’anar més vegades a la Xina (15) que als Estats Units (4 o 5), sempre per temes professionals. Normalment faig viatges curts, excepte el meu primer viatge als Estats Units, ja que en aquella ocasió vaig haver de moure’m per diverses ciutats de diferents estats de l’Amèrica profunda. Ho menciono perquè no té res a veure tractar amb un novaiorquès viatjat i cosmopolita que fer-ho amb un client d’una ciutat de Missouri o de Colorado que potser no ha sortit mai del seu país, com passa amb molts nord-americans que, per no tenir, no han tingut mai un passaport. Però tant l’un com l’altre tenen alguna cosa en comú, i és que, en general, són persones resolutives, que no dubten gaire.

Si hagués d’escollir amb qui em sento més còmode discutint de negocis, un xinés o un nord-americà, no tinc cap dubte que triaria sempre l’americà. Els americans van més al gra, són més ràpids en la presa de decisions i no acostumen a utilitzar tota una sèrie de tàctiques dilatòries orientals que els xinesos, lògicament, dominen a la perfecció, però que a mi més d’una vegada m’han tret de polleguera. Així, quan tractes amb un xinés i sembla que ja tens l’operació perfectament lligada, no en pots estar mai segur fins que el sac on has posat el blat estigui ben lligat, i cobrat.