Cada dia costa més trobar algú que no porti un mòbil a la butxaca, o en tingui un sobre la taula. El mòbil s’ha convertit en una eina de comunicació imprescindible o, si més no, així ens ho han fet creure. Jo també n’utilitzo un, però no sempre el porto a sobre i, quan el porto, no sempre el tinc connectat; depèn d’on sóc i amb qui estic. Si estic parlant cara a cara amb una persona, trobo de mal gust deixar penjat el teu interlocutor per atendre una trucada de mòbil, com volent dir que aquella conversa presencial que estàs mantenint t’interessa menys que la trucada que t’entra pel mòbil.
Recordo aquella època del MoviLine —llavors vivíem molt més tranquils—, un sistema que va aparèixer a principis dels anys noranta del segle passat, i que només funcionava dintre del territori espanyol; quan t’allunyaves una mica de la frontera deixava de funcionar. Practico la filosofia de l’usuari que té el mòbil per si en un moment donat el pot necessitar, més que per si algú m’ha de localitzar. Què passa si algú em truca i no em troba? No passa res, més aviat que tard veuré que m’ha trucat i, si m’interessa parlar-hi, ja li tornaré la trucada. Encara que ens pugui semblar el contrari, gairebé res és tan urgent que requereixi immediatesa en la resposta.
És per totes aquestes coses que avui en dia considero un signe de distinció i originalitat no tenir mòbil. Conec gent que no té mòbil ni en vol tenir. Són persones que estan disposades a renunciar als avantatges de portar-ne un a sobre. I són persones que aparentment viuen molt més tranquil·les que la mitjana estressada de la població que necessita estar connectada tothora, i pateixen d’allò més quan constaten que es troben en un lloc sense cobertura.
Recordo aquella època del MoviLine —llavors vivíem molt més tranquils—, un sistema que va aparèixer a principis dels anys noranta del segle passat, i que només funcionava dintre del territori espanyol; quan t’allunyaves una mica de la frontera deixava de funcionar. Practico la filosofia de l’usuari que té el mòbil per si en un moment donat el pot necessitar, més que per si algú m’ha de localitzar. Què passa si algú em truca i no em troba? No passa res, més aviat que tard veuré que m’ha trucat i, si m’interessa parlar-hi, ja li tornaré la trucada. Encara que ens pugui semblar el contrari, gairebé res és tan urgent que requereixi immediatesa en la resposta.
És per totes aquestes coses que avui en dia considero un signe de distinció i originalitat no tenir mòbil. Conec gent que no té mòbil ni en vol tenir. Són persones que estan disposades a renunciar als avantatges de portar-ne un a sobre. I són persones que aparentment viuen molt més tranquil·les que la mitjana estressada de la població que necessita estar connectada tothora, i pateixen d’allò més quan constaten que es troben en un lloc sense cobertura.
1 comentari:
No estic gaire d´acord.
1-Si la trucada que m´entra pel mòbil és molt important, no veig malament agafar-la. En cap cas vol dir que m´interessi menys la conversa presencial.
2-Si aquest algú que et truca és algú important (com per exemple el teu cap de la feina) llavors pots quedar malament si no contestes.
3-No tenir mòbil és original? no tenir mòbil vol dir no voler evolucionar. Aquesta gent viu molt més tranquil.la? Molts cops aquesta gent tampoc te correu electrònic ni internet, llavors com es comunica amb la seva familia més propera i els seus amics? Tenir mòbil no vol dir estar conectat les 24h del dia. Pots tenir mòbil i ordinador i no tenir Instagram, Facebook, Twitter......
Publica un comentari a l'entrada