.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 22 de març de 2019

L’hora de les purgues

Amb la convocatòria d’eleccions arriba també l’hora de les purgues polítiques. Així, els dirigents dels partits aprofiten la convocatòria electoral per passar comptes amb aquells diputats que durant la legislatura que s’acaba han gosat discrepar del politburó, o que no han aplaudit al líder amb la suficient intensitat quan tocava fer-ho, o que no han obeït totes les directrius emanades de la cúpula del partit.

Aquests dies els partits s’estan carregant un munt de diputats que fins fa quatre dies pintaven molt però que a partir d’ara passaran a l’ostracisme polític. Venjança? Segur que també n’hi ha una bona dosi. El fet és que molts diputats que fins ara negociaven i aprovaven lleis deixaran de fer-ho, i políticament passaran a ser gairebé invisibles.

Alguns diputats deixaran la política, ja que tenen sortides professionals alternatives, però altres es veuen incapaços de prescindir de la menjadora pública perquè no han fet mai res més que dedicar-se a la política, i no estan gens preparats per sortir al mercat de treball a competir amb la resta de ciutadans en igualtat de condicions.

En alguns casos els partits encabiran els diputats purgats a les llistes europees, que és una manera elegant de perdre’ls de vista sense acomiadar-los. A altres els enviaran al Senado a canvi d’un sou que tampoc està gens malament. De fet, si més enllà de beneir l’aplicació del 155 a Catalunya se’m pregunta quina ha estat la tasca del Senado, no sabria pas què dir.

Els lectors habituals saben que la meva proposta per a aquesta institució inservible anomenada Senado és tancar-la. Però tots sabem que no ho faran, ja que la necessiten per anar-hi aparcant el personal polític díscol i/o amortitzat. Resumint, una nova fornada de polítics està sent purgada, però la majoria seguirà cobrant un bon sou a càrrec del contribuent, en molts casos per no fer res.