Recordem el pes gairebé residual que té el Partido Popular a Catalunya, unes dades que de vegades tendim a oblidar. Així, el PP té només un alcalde (d’un poblet molt petit) entre els 948 alcaldes que tenim a Catalunya, i és l’últim partit del Parlament, amb només quatre escons de 135. Aquest és el pes polític real del PP a Catalunya, i té una certa lògica que els seus dirigents pretenguin millorar la seva ràtio de penetració política.
Així, el partit ha decidit canviar un cop més de candidat, i rejovenir l’oferta electoral. Però tot i la joventut biològica de la candidata a encapçalar la llista de Barcelona per a les pròximes eleccions espanyoles, el Partido Popular s’equivoca si pretén que Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte, sigui la imatge de renovació i futur que busca el PP.
Álvarez de Toledo, en realitat, representa el passat més caspós del partit, és a dir, el passat del segon mandat d’Aznar com a presidente del gobierno (2000-2004), aquell mandat de la majoria absoluta de trista memòria, quan Aznar es va treure totes les caretes que s’havia posat en el seu primer mandat. La nova candidata és, també, el passat més caspós de la FAES, una fundació de la qual ella n’és una de les directives de més pes.
El PP no ha entès mai la realitat de Catalunya, i gairebé sempre ha remat a contracorrent. Un petit detall: la nova candidata per Barcelona presumeix amb fatxenderia de no parlar català. No calen més comentaris. Álvarez de Toledo fracassarà estrepitosament, com han fracassat tots els seus antecessors.
Així, el partit ha decidit canviar un cop més de candidat, i rejovenir l’oferta electoral. Però tot i la joventut biològica de la candidata a encapçalar la llista de Barcelona per a les pròximes eleccions espanyoles, el Partido Popular s’equivoca si pretén que Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte, sigui la imatge de renovació i futur que busca el PP.
Álvarez de Toledo, en realitat, representa el passat més caspós del partit, és a dir, el passat del segon mandat d’Aznar com a presidente del gobierno (2000-2004), aquell mandat de la majoria absoluta de trista memòria, quan Aznar es va treure totes les caretes que s’havia posat en el seu primer mandat. La nova candidata és, també, el passat més caspós de la FAES, una fundació de la qual ella n’és una de les directives de més pes.
El PP no ha entès mai la realitat de Catalunya, i gairebé sempre ha remat a contracorrent. Un petit detall: la nova candidata per Barcelona presumeix amb fatxenderia de no parlar català. No calen més comentaris. Álvarez de Toledo fracassarà estrepitosament, com han fracassat tots els seus antecessors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada