Potser sí. S’ha de concedir el benefici del dubte, els tradicionals primers cent dies i tota aquell catàleg de tòpics ja coneguts. Ara bé, si mirem qui són els catalans que des del congrés de diumenge formen part del nou Comitè Executiu del PP crec que les conclusions poden ser de tot menys centristes. Aquesta és la llista dels centristes catalans:
· el centrista per antonomàsia Alejo Vidal-Quadras. Cal aclarir qui és?
· els reconeguts centristes Alberto i Jorge Fernández Díaz. Si ells ara es proclamen centristes –hi tenen tot el dret- primer ens hauran de demostrar que ho són per la via dels fets. I els fets, fins ara, són els que són.
· el reconegut centrista Daniel Sirera. Entre altres virtuts, va ser el gran defensor i l’introductor del centrista García Albiol a l’executiva del PP de Catalunya.
· el també centrista Jorge Moragas, que des de fa temps porta els temes internacionals del PP i només cal veure l’enfocament centrista que sempre hi dóna.
· i last but not least, l’única senyora de la colla, Dolors Nadal, que té tant de centrista com l’autor d’aquest blog de comunista.
Diuen els experts que si a les darreres eleccions els dos grans partits nacionalistes de l’estat, PP i PSOE, s’haguessin intercanviat els resultats obtinguts per les seves respectives franquícies de Catalunya, avui Rajoy Brey sería el president del govern i Rodríguez Zapatero el cap de l’oposició. Però perquè això s’hagués produït haurien d’haver passat abans moltes coses, entre elles el famós gir centrista del PP. Rajoy ho sap però dóna la impressió que la seva aposta centrista, almenys a Catalunya, s’ha quedat curta, molt curta. Al tiempo.
Una darrera prova del gir al centre del PP, a nivell de l’estat, és la adhesió incondicional del partit al manifiesto d’uns autoproclamats intel·lectuals, promogut per un partit anomenat UPyD (a Madrid, un sol diputat de 350), una emissora (la Cope) i un diari (El Mundo), tots tres ben coneguts pel seu centrisme. Es tracta d’un manifiesto, un més, en defensa de la llengua espanyola i en detriment, evidentment, de la llengua més dèbil, que casualment és la meva: la catalana.
· el centrista per antonomàsia Alejo Vidal-Quadras. Cal aclarir qui és?
· els reconeguts centristes Alberto i Jorge Fernández Díaz. Si ells ara es proclamen centristes –hi tenen tot el dret- primer ens hauran de demostrar que ho són per la via dels fets. I els fets, fins ara, són els que són.
· el reconegut centrista Daniel Sirera. Entre altres virtuts, va ser el gran defensor i l’introductor del centrista García Albiol a l’executiva del PP de Catalunya.
· el també centrista Jorge Moragas, que des de fa temps porta els temes internacionals del PP i només cal veure l’enfocament centrista que sempre hi dóna.
· i last but not least, l’única senyora de la colla, Dolors Nadal, que té tant de centrista com l’autor d’aquest blog de comunista.
Diuen els experts que si a les darreres eleccions els dos grans partits nacionalistes de l’estat, PP i PSOE, s’haguessin intercanviat els resultats obtinguts per les seves respectives franquícies de Catalunya, avui Rajoy Brey sería el president del govern i Rodríguez Zapatero el cap de l’oposició. Però perquè això s’hagués produït haurien d’haver passat abans moltes coses, entre elles el famós gir centrista del PP. Rajoy ho sap però dóna la impressió que la seva aposta centrista, almenys a Catalunya, s’ha quedat curta, molt curta. Al tiempo.
Una darrera prova del gir al centre del PP, a nivell de l’estat, és la adhesió incondicional del partit al manifiesto d’uns autoproclamats intel·lectuals, promogut per un partit anomenat UPyD (a Madrid, un sol diputat de 350), una emissora (la Cope) i un diari (El Mundo), tots tres ben coneguts pel seu centrisme. Es tracta d’un manifiesto, un més, en defensa de la llengua espanyola i en detriment, evidentment, de la llengua més dèbil, que casualment és la meva: la catalana.
6 comentaris:
A mi aquest autoadjectivar-se com a centristes em sona una mica a eufemisme de "no somos ultraliberales, solo liberales, y no queremos aniquilar a los rojos separatistas, solo asfixiarlos lentamente". Tota la gentussa que esmentes, em produeixen un repelús visceral tan gran que no tinc paraules...
Uf! potser que freni, em relaxi, i el cap de setmana, que ja va sent hora.
Doncs això, bon inici de cap de setmana Miquel.
Rosalita, potser si que t’hauries de relaxar, et veig molt esverada avui. La calor potser? La pluja sobtada d’aquesta matinada? La feina? Bon cap de setmana!
Bé, bé, bé. Al meu entendre una persona pot ser centrista en algunes coses (defensar les arrels cristianes d'Europa però rebutjar alhora la pràctica de matar jueus) i no ser-ho en altres. Són centristes en moltes coses però no ho són gens quan arriba el moment de plantejar la subjecció absoluta de Catalunya a Espanya. Llavors són extremistes: no sé si de dretes o d'esquerres, però extremistes. Què pensaríem d'un català que defensés la subjecció absoluta d'Espanya a Catalunya? Si pensem que és una posició rebutjable, que cada poble ha de decidir el seu destí, vol dir que som centristes en la qüestió nacional.
Jo diria que és un gir cap a on les enquestes li han dit que ha de girar. I amb la sort que tots els mèdia excepte 2 li fan tot tipus de lloances. Jo crec que si ara es fessin eleccions el PP guanyaria i a Catalunya amb el soport que està rebent i com som de ... babaus? mesells? curts de memòria? bé, o l'expressió que trobis més adequada) treuria un bon resultat.
El PP ha vist que si per una banda el discurs "anticatalanista" els ha donat el vot cavernícola de l'Espanya decimonònica, per l'altra han vist que amb això tampoc n'hi ha prou. El PP, un partit que aglutina tendències potser enfrontades, busca la massa central de simpatitzants, aquell ciutadà que, de vegades pot votar socialista i de vegades populars, però el seu estil ha afavorit els crits dels ressentits i els adoradors de l'imperi.
La diferència entre el PP i la resta de partits de centre-dreta d'Europa és que els d'Europa van lluitar contra els totalitarismes (fins i tot Unió Democràtica fou perseguida ja en plena guerra civil). La dreta carpetovetònica, conservadora, mai va gaudir de la defensa de la societat tolerant. Ara, han sortit amb allò del "liberalisme" però amb prou feines la majoria dels seus seguidors han desat a l'armari la "roja y gualda" amb l'àguila.
Ja he explicat més d’un cop que tinc comentaristes públics, els que escriuen directament al blog, i també de privats. Un d’aquests darrers, amic personal, em diu:
“Et diré el que penso del centre. Tothom està al centre doncs en el fons veiem al món amb els nostres ulls i per tant per nosaltres tot gira al voltant de la nostra persona i idees. Acceptant la teva definició de centre com aquell espai allunyat dels extrems i donat que hi ha molt poca gent que s'autodefineixi com extremista o radical, conseqüentment segons cadascú el centre està situat on es troba ell. I això aplica tant als que fan manifestos com als que hi estan en contra”.
Crec que el meu amic no va pas gaire desencaminat.
Publica un comentari a l'entrada