Ahir dissabte els membres de l’Ateneuesfera ens vam reunir una vegada més. Per l’autor d’aquest blog era la tercera trobada ja que no vaig assistir a les dues primeres. L’organitzador i factòtum de tot això segueix sent l’amic Guillem Carbonell, que cada vegada s’hi esforça més per tal que quan ens reunim a l’Ateneu Barcelonès tothom es trobi com a casa.
Aquest cop i per no repetir-me em limitaré a posar els enllaços de les cròniques que vaig fer sobre les dues reunions anteriors, és a dir, les celebrades al juliol i a l’octubre de l’any passat. L’objectiu d’aquestes trobades no ha canviat gens. Ras i curt, es tracta de que un grup molt heterogeni de persones que només coincideixen en el fet de ser blogaires es reuneixen de tant en tant per parlar quasi exclusivament de blogs i temes relacionats amb els blogs. És així de senzill.
Una de les coses que ahir sembla ser que potser va quedar mig clara és que qui no és al Facebook quasi que no hi és, quasi que no existeix. Jo sóc un dels pocs ateneuesfèrics que encara no ha entrat al Facebook ni tinc previst fer-ho a curt termini. Això sí, puc assegurar que encara existeixo. No només això, constato que també es pot viure bé sense ser-hi. Almenys de moment.
El nombre de membres del grup va creixent. Si algú té interès en saber més de nosaltres i del què diem als nostres blogs, els enllaços corresponents els trobareu a la columna de la dreta d’aquesta pàgina, sota l’epígraf “L’Ateneuesfera”.
Aquest cop i per no repetir-me em limitaré a posar els enllaços de les cròniques que vaig fer sobre les dues reunions anteriors, és a dir, les celebrades al juliol i a l’octubre de l’any passat. L’objectiu d’aquestes trobades no ha canviat gens. Ras i curt, es tracta de que un grup molt heterogeni de persones que només coincideixen en el fet de ser blogaires es reuneixen de tant en tant per parlar quasi exclusivament de blogs i temes relacionats amb els blogs. És així de senzill.
Una de les coses que ahir sembla ser que potser va quedar mig clara és que qui no és al Facebook quasi que no hi és, quasi que no existeix. Jo sóc un dels pocs ateneuesfèrics que encara no ha entrat al Facebook ni tinc previst fer-ho a curt termini. Això sí, puc assegurar que encara existeixo. No només això, constato que també es pot viure bé sense ser-hi. Almenys de moment.
El nombre de membres del grup va creixent. Si algú té interès en saber més de nosaltres i del què diem als nostres blogs, els enllaços corresponents els trobareu a la columna de la dreta d’aquesta pàgina, sota l’epígraf “L’Ateneuesfera”.
8 comentaris:
Miquel,
la trobada va ser sumament agradable; la gent encantadora i la previsió de les properes molt suggerent. Per això vull donar-te les gràcies per fer-me de "padrí" i convidar-me a l'Ateneusfera..un honor
salut amic
No és qüèstió de ser anti-facebook o pro-facebook, però cada vegada més aquella pregunta de No tens e-mail? o No tens mòbil s'assembla més a No tens Facebook?
Va ser novament una trobada molt agradable.
Trina,
De res, de res, però tot el mèrit és del Guillem.
Daniel,
Ep, que jo no sóc pas anti res (bé, anti Saura/Mayol sí, això no ho puc pas evitar). Simplement no en tinc, no es pot tenir tot, i sí, amb això coincidim tots, la trobada va ser molt agradable.
Tot i que vaig marxar abans d'hora, vaig aprendre molt de tots i totes durant l'estona que vam ser-hi a l'aula . Respecte el debat sobre utilitat-necessitat de plataformes socials, reitero que més que catalogar entre antis o no antis, depèn de la utilitat que hom hi vegi, especialment en funció de amb qui es relaciona cadascú. I tot i que tothom té e-mail, estarem d'acord que, segons qui, millor trucar-lo directament, d'altres fins i tot a casa perquè desconnecten el mòbil quan no treballen. De fet costa molt que llegeixin el bloc. Tot això ho dic,perquè tenim xarxes socials amb penetració diferent de les TIC entre els nostres contactes i amb usos diversos.
Miquel, gràcies però vaja, el mèrit és de tots i el que és xulo és com a poc a poc ens anem coneixent i creant xarxa sense gairebé ni adonar-nos, oi...?
Andreu i Guillem,
Sembla que hi ha un cert interès en jubilar als que encara no hem entrat a can Facebook. Acabo de penjar un post “de bon rotllo” en aquest sentit.
Com diu l'Andreu, a vegades és millor trucar que enviar un email, de la mateixa manera que jo prefereixo menjar gambes i jutjar per mi mateix a que un altre m'expliqui quin gust tenen les gambes. No és exactament el mateix.
M'he assabentat avui de les trobades de blocaires a l'Ateneu, a través del noticiari de BTV. Penso que ha de ser una cosa ben interessant. Hi ha possibilitat de poder particiàr-hi?
Sóc blocaire des de fa uns dos anys llargs...
Salvador,
Precisament la darrera trobada va ser abans d'ahir. Ara ja fins a l'estiu no crec que ens tornem a trobar. Crec que de cara a la propera reunió en Guillem (que és l'ànima de tot això) tindrà en compte el teu interès.
Publica un comentari a l'entrada