La “E” i/o el CAT a les matrícules

Des de la conselleria d’en Saura, que encara no ha plegat ni l’han fet plegar de conseller, s’intenta ara reobrir aquell assumpte sempre recorrent de les matrícules dels cotxes, un tema que molts de nosaltres ja teníem mig oblidat. Una nova saurada, més ganes de fer soroll, segurament per intentar tapar alguna altra cosa. Ben mirat, aquest debat de les matrícules constitueix una absoluta pèrdua de temps. Sempre he pensat que posar-se el CAT a la matrícula no porta enlloc ni resol cap problema petit ni gran. Vull dir que, com a teràpia patriòtica, qui senti la necessitat d’anar identificat potser amb una discreta insígnia a la solapa de l’americana en tindria prou. Tal vegada allò que ens hauríem de plantejar seriosament no és el CAT a la matrícula del cotxe sinó més aviat el CATALUNYA amb totes les lletres a la tapa del passaport. I quan això es produeixi, ja decidirem com fem les matrícules, on hi posem el CT i tantes altres coses, sense cap necessitat que les autoritats del país veí ens hagin de fer de tutors. Mentrestant i de manera provisional, no hi veig cap gran inconvenient en circular amb un vehicle amb plaques estrangeres o amb una matrícula que porta com a única identificació la lletra “E” d’Europa. De fet, sempre he cregut que qui es pensi poder resoldre els seus problemes identitaris posant-se un CAT a la matrícula, potser els resoldria amb més rapidesa i efectivitat si anés directament a demanar consell a un bon especialista. No un especialista en matrícules sinó dels altres. En conec un que ho va fer fa temps i va sortir d’allà convençut que aquella “E” no era d’España com li deien sinó d’Europa. Qui no es conforma és perquè no vol.