Aquest és un dels lemes dels falangistes i altres companys de viatge que es manifesten avui a Arenys de Munt com a mostra del seu rebuig a que els arenyencs puguin donar la seva opinió a una associació privada. I penso que els falangistes, i els del PP, i els Ciudadanos, i els de la Rosa Díez, i els socialistes, i... fan bé d’utilitzar aquest lema ja que jurídicament tenen raó. Però precisament per això i per tot allò de positiu i de negatiu que aquesta dependència comporta, hi ha cada dia més gent que vol poder opinar lliurement sobre si els interessa seguir mantenint aquesta dependència o els convé més buscar un nou status que els permeti passar comptes directament amb Brussel·les, eliminant els actuals intermediaris peninsulars. Tant costa d’entendre que en una democràcia la gent vol dir la seva sobre uns temes que els afecten tan directament?diumenge, 13 de setembre del 2009
Catalunya és Espanya
Aquest és un dels lemes dels falangistes i altres companys de viatge que es manifesten avui a Arenys de Munt com a mostra del seu rebuig a que els arenyencs puguin donar la seva opinió a una associació privada. I penso que els falangistes, i els del PP, i els Ciudadanos, i els de la Rosa Díez, i els socialistes, i... fan bé d’utilitzar aquest lema ja que jurídicament tenen raó. Però precisament per això i per tot allò de positiu i de negatiu que aquesta dependència comporta, hi ha cada dia més gent que vol poder opinar lliurement sobre si els interessa seguir mantenint aquesta dependència o els convé més buscar un nou status que els permeti passar comptes directament amb Brussel·les, eliminant els actuals intermediaris peninsulars. Tant costa d’entendre que en una democràcia la gent vol dir la seva sobre uns temes que els afecten tan directament?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
El triomf dels Borbons en el 1714 va portar un model afrancesat d'estat, un model totalment centralista i homogeni enfront del model més federal que havíem tingut amb els Aùstries. Els tres segles de castellanització de les espanyes ha condicionat una genètica animadversió a qualsevol actitud, acte o conducta que insinués cert separatisme. L'anticatalanisme també està prou consolidat com a arquetip espanyol
Jo em remuntaria també als Reis Catòlics amb la seva "Unidad de España", i expulsió dels jueus, que ens van fer estudiar com a model d'Estat a la nostra època.Tot això va condicionant la mentalitat espanyola envers les perifèries. Malgrat que crec que és un tema totalment polític. El "poble" com a tal és més tolerant.
Artur,
Potser per tal que els catalans fessin memòria del 1714 i del rei Felip V de llavors, el rei d'Espanya que hi ha ara (i que ens va triar el senyor Franco abans de morir) va decidir que el seu successor seria precisament un altre Felip, Felip VI.
Marta,
No sé què dir-te. Em sembla que aquest poble més tolerant que dius, amb els anys, els aznars i les copes s’ha anat tornant molt intolerant. Només cal veure els fòrums d'El Mundo, o els debats d'Intereconomia, per posar només dos exemples d’una intolerància que es va estenent com una taca d’oli per l’entranyable pell de brau.
Miquel, quan dic polític vull dir, la gent que surt als mitjans com dius tu en els fòrums i debats, a més dels polítics que s'hi dediquen. La gent de "peu" no dic que no estiguin confonent-los però parlant amb ells, són més tolerants i entenen més les coses quan els hi expliques. Ho he viscut a Burgos i a altres indrets de l'España profunda.A molta gent els arriben les coses distorsionades. Fa poca estona han fet el recompte d'Arenys i lamentablement només s'ha arribat a un 41% de participació. De totes maneres espero que això sigui un començament i la taca d'oli faci posar nerviosos als qui ens interessa.
Sí que costa. Els espanyols tenen una manera de pensar incomptable amb qualsevol sentiment catalanista diferenciador, ells són espanyols i punt i no poden entendre per quins set sous nosaltres "volem" ser diferents. No hi ha remei.
Marta,
Deixem dir-te que per trobar l’Espanya profunda que dius no cal anar a Burgos. La tenim aquí mateix tot i que, afortunadament, aquí encara és minoritària.
Arenys. Penso que els percentatges són secundaris, tant el de participació com el “sí”. A més a més la participació ja es comença a qüestionar des de determinats mitjans, amb un argument irrebatible: els organitzadors no disposaven del cens, almenys oficialment, i a més a més hi havia una franja d’edat (de 16 a 18 anys) no comparable amb votacions “oficials” anteriors.
Miquel,
De fàcil no ho és però sí que hi ha remei: fer molta pedagogia. I una forma de pedagogia és fer més actes com el d’ahir a Arenys, si pot ser sense intervenció dels partits. S’ha d’anar demostrant que hi ha una societat civil que se sap organitzar al marge de la política oficial, sense violències ni mals rotllos, i per la via dels fets de mica en mica s’anirà entenent. És per això que considero que l’acte d’ahir és molt important de cara al futur: hi haurà un abans i un després d’Arenys. Ara comença una nova etapa.
Miquel estic d'acord amb tu amb la importància de l'acte deixant a banda els percentatges, a mi m'hagués agradat potser que hagués hagut més participació.El que interessa és que això es vagi estenent, com he dit, per posar nerviosos als que ens interessen. Aquest hivern vaig assitir a un parell d'actes soberanistes seriosos i de diferents entitats, i ja van dir que estàven treballant per desprès de l'estiu començar a fer bullir l'olla. Això és el que interessa. Tot és anar perdent la por.
Publica un comentari a l'entrada