.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 21 de setembre de 2009

No podem permetre que a Catalunya es compleixi la llei

Aquesta frase no l’he llegit enlloc. És de collita pròpia, el que no vol dir que jo hi estigui d’acord. Frases com aquesta són pures provocacions les digui qui les digui, però estic segur que dites per una persona que es dedica a la política a molta gent els poden cridar l’atenció. Molta gent, però, no vol dir tothom. Als dirigents del Partido Popular aquesta mena de provocacions no només no els criden l’atenció sinó que quan les escolten aplaudeixen amb la satisfacció de qui està sentint allò que sempre ha pensat però no s’atreveix a dir en veu alta.
·
Dissabte passat la cúpula directiva del Partido Popular es va desplaçar a Barcelona per tal d’assistir a l’acte oficial d’entronització de la senyora Alícia Sánchez-Camacho com a cap de llista del Partido Popular a les properes eleccions al Parlament, previstes per d’aquí un any.
·
D’aquell acte el que més em va sorprendre va ser una frase pronunciada des del faristol per la flamant candidata gironina, i a la vegada responsable màxima de la franquícia del seu partit a Catalunya. La frase diu així:
·
“No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills”
·
Va ser escoltar aquella frase i veure com tot d’una els dirigents del partit es van posar a aplaudir amb força posant cara de gran satisfacció. Vull pensar que aquesta gent deu haver oblidat que el català és la llengua vehicular a les escoles de Catalunya perquè el Parlament així ho va legislar per majoria absoluta. Em sembla recordar que la immersió del català té el suport del noranta per cent dels diputats, és a dir, tots menys els del Partido Popular.
·
Després vàrem sentir com Mariano Rajoy proclamava solemnement que ells acceptarien la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut aunque no nos guste. Però fora del Partido Popular no crec que se'l cregués ningú. Ells ja havien deixat clar que no poden permetre allò que no els agrada, encara que es tracti d’una llei democràtica aprovada per majoria absoluta del Parlament de Catalunya.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens tota la raò, però el que és trist és que això ho podem escriuure en el blog, però cap polític gosa dir-ho al Parlament, o al Congreso.

Clidice ha dit...

fan més por que una pedregada :( però tots plegats

SM ha dit...

Calla, que avui a l'Avui diuen que alguns ja volen treure els tancs al carrer per assegurar que es "compleix la llei"...

Marc D ha dit...

Les lleis no són més que unes normes fetes per l'estat pel seu propi benefici, i la majoria de vegades en contra de la ciutadania. Vegi's si no la velocitat variable, la pujada d'impostos del sr Zapatero o la prohibició de consultes populars públiques (i també les privades, que ja arribarà).

Que els polítics siguin els primers en saltar-se-les només demostra la serietat d'aquest país que ens ocupa i del nostre mateix, on qui més grossa la fa, més vots obté.

A part, que com que la separació de poders és inexistent, el polític "delinquent" li dirà al seu colega jutge que passi pàgina, i així serà. En sortir impune, els seus companys de partit li donaran tot el suport, diran que és un dels millors, i amb una mica de sort el nomenaran cap de llista a les eleccions seguents. I la oposició no dirà res, doncs son tan o més corruptes que ells, i de començar a remenar acabarien llepant tots.

I mentrestant, si un dia algú de nosaltres beu una cervesa pel carrer a mitja tarda, li claven 60€.

A catalunya ja hauriem de començar a passar de les lleis espanyoles i fer les nostres pròpies independentment del que diguin. Total, qui legitima el govern espanyol per ilegitimar una llei catalana? el propi govern espanyol? pff.

Sempre ho dic, i ho repetiré fins a l'avorriment, això de voler quedar com els bons nens no ens porta enlloc, doncs els demés s'ens pixen a sobre i sembla que a sobre ens agradi. Ja veiem com ens compensa el llepaculisme amb els espanyols i el voler ser "legals": que som els tontos del barri.

No dic convertir això en una anarquia, però sí passar-se pel forro les lleis que ens vagin clarament en contra, de la mateixa manera que ells ho fan amb les que no els agraden.

JRoca ha dit...

I jo, des de dins, dic que tant de bo es complís la llei i la llengua vehicular fos el català a totes les escoles del Principat.
Salut

Dani ha dit...

No em sorpren per res. Tots sabem de quines tendències provenen aquestes persones.
Tot i que no ho diguin, la seva lectura de la història és que ells eren al poder i a sobre que van deixar que la resta entréssin, ara no els estan agraïts i els porten la contrària perquè son una colla de carallots...
Ells es creuen que la transició la van fer ells, i de fet no van errats.

Volem ser un exemple per la resta del món i tenim un model de transició molt més semblant als dels països de l'òrbita soviètica on la societat civil era fluixa i els propis governants es van autoreformar per esdevenir demòcrates.

Però la llàstima és que aqui, la societat civil era forta, i una cosa és pactar i cedir i l'altra baixar-se completament els pantalons, treure's els calçotets i els mitjons.

A tot país civilitzat s'haurien obert processos públics de condemna de la dictadura, però aqui a sobre ens hem de menjar que quan un poble no deixa que un cop d'estat enderroqui un règim democràtic i això provoqui un conflicte allargat, la guerra és culpa de tots per igual.

Quina vergonya...

Miquel Saumell ha dit...

Ramon,
Mentre no ens ho prohibeixin, que al pas que anem potser acabaran fent-ho, contents hem d’estar de poder-ho explicar ni que només sigui en un blog.

Clidice,
Tens raó, tots plegats. La regeneració de la classe política és cada dia que passa una tasca d’allò més urgent. I una de les primeres coses que s’haurien de fer és una llei electoral homologada amb les que hi ha als països més endreçats que el nostre.

Salvador,
Ho he llegit això del Gees, però jo encara sóc optimista i no crec pas que en ple segle XXI tornem a veure els tancs entrant per la Diagonal. Per cert, gràcies per la visita. I per cert bis, et veurem dijous sens falta a "Afers Exteriors".

Marc,
No ens oblidem que si les nostres lleis les fes només el Parlament de Catalunya, allà hi ha també una colla d’impresentables que personalment no em mereixen gaire confiança, per no dir cap. El que vull dir és que no tot és culpa del que ve de l’oest, hem de fer una mica o dues miques d’autocrítica sobre les nostres pròpies misèries.

Jordi,
Oi que m’estàs dient que fins i tot als pobles petits la llengua vehicular a l’escola no sempre és precisament el català? Des de la distància alguns ja ho intuíem, ja, però és bo que t’ho confirmin des de dintre.

Dani,
I és que tenen raó! La peculiar transició política espanyola (que jo, per entendre’ns, també en dic "pacte de l’amnèsia") la van fer ells, amb la particularitat que l’amnèsia només la posaven uns.
Fixa’t que fins i tot el cap d’estat que hi ha ara a La Zarzuela ens el va triar el senyor Franco, enguany fa quaranta anys. Ens va dir allò tan conegut de "lo dejo todo atado y bien atado" i aquí tothom reia per sota el nas, però l’home tenia més raó que un sant.

Jordi Roca ha dit...

De debò, creieu que el que surti d'un Parlament està per sobre dels drets de les persones?

Què sou? Esclaus parlamentaris?

I així voleu convèncer a qui de la independència de què?

Per crear la República Socialista Soviètica Kolectiva de Katalonia?

No sé qui em fa més por si els sociates o els col·laboradors necessaris.

1/ Pel que fa a llibertat d'expressió, de moment, l'únic que ha tancat la COPE ha estat Pujol. Però ja sabem que Polònia envaeix Alemanya.

2/ Regeneració democràtica amb una llei electoral? El Millet era càrrec electe? I penseu que allà on tenen llistes obertes també tenen "Hope", "Yes we can" and "Change" ...

3/ Si el català no és la llengua vehicular i els funcionaris no compleixen la llei ... la culpa és del PP? Un argument una mica taral·lirot no?

4/ A Catalunya la transició política alguns la van fer de perles. I no precisament al PP.

5/ Per cert, parlant de "països més endreçats" no veig ningú demanant referenda a França. Sabeu per quina raó?

JRoca ha dit...

Miquel, en les escoles on jo he estat de pobles petits la llengua vehicular era sempre el català però he estat en escoles on alguns mestres es negaven a impartir les assignatures en català. Companys i companyes del gremi m'han confirmat de primera mà que hi ha centres de l'àrea metropolitana de Barcelona on el català és residual, una mestra em va comentar que quan parlava català els alumnes es sorprenien i no entenien res. Quan a TV3 han fet programes on surten adolescents sempre n'hi ha algun que no parla català tot i haver nascut al país, és una situació que demostra que l'escola forma catalans que no dominen la llengua originària del país.
Respecte el punt número 3 del meu homònim: no, no és culpa del PP (al Principat). Ara, si hi haguessin inspectors que es dediquessin a fer complir la llei en aquest tema cada dia la caverna mediàtica tindria titulars amb lletres lluminoses del tipus: "Funcionario del estado expedientado por no hablar catalán y hacerlo en castellano, en España"
Salut

Marc D ha dit...

Miquel, aqui tenim la política que tenim perquè el gruix de gent és curta i es creu la propaganda socialista del "quedar bé" i que així tothom t'estimarà.

I aquest gruix de gent es divideix en dos: els qui realment en treuen profit de la situació i els qui es deixen entabanar. Amb els qui en treuen profit no s'hi pot fer res però son una minoria. És amb els qui es deixen entabanar que s'ha d'intentar que no els enganyin més i fer-los veure les coses com son.

I a partir d'aqui, arraconar aquesta colla de llepaculs espanyolistes que tenim a la generalitat i posar algú a qui realment li importi catalunya i els catalans, i tinc la esperança que aquets deixarien de fer les bestieses que fan aquesta barreja d'espanyols, botiflers i comunistes que pululen pel govern.

El que passa és que, segons les lleis vigents i les influencies polítiques que hi ha per tot, no es permet fer res que cridi massa la atenció i que vagi en contra del sistema establert. Fixa't sinó el rebombori que ha fet una simple consulta popular en un poblet insignificant pel simple fet de sortir-se del corrent "a seguir".

Per això hem de passar de les lleis espanyoles primer, que la gent se n'adoni que la independència no només és posible sinó que és legítima si el poble així ho vol, independentment del que diguin les lleis.

I que, a partir d'aqui, votin. Si surt que no, a callar i acceptar els fets. Però si surt que sí, i vist que les coses començarien a anar millor per catalunya, suposo que aquet gruix d'inconscients s'adonarien del Matrix en el que els feien viure i ells mateixos s'encarregaran de lapidar als qui els van pendre el pèl.

Si més no, és el que espero. Perquè si en una catalunya independent torna a governar el tripartit o qualsevol cosa que se li assembli, és que els catalans realment mereixem l'extermini.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi Roca,
Contesto els teus comentaris pel mateix ordre:
1/ En un règim democràtic les lleis las fa el Parlament.
2/ Jo, concretament, vaig per lliure i em dedico al comerç internacional.
3/ Això de la independència avui no toca.
4/ Ídem.
5/ Et recordo que en temes "d’estat" el col·laborador necessari del PSOE és sempre el PP.
6/ Visc a Sarrià i aquí la Cope s’escolta sense dificultats. No sóc partidari de tancar cap diari, ni cap ràdio, ni cap tele. Per cert, qui ha tancat TV3 a Valencia és el PP.
7/ Per algun lloc s’ha de començar. I sí, Millet, a banda de lladre, era un càrrec electe d’una entitat privada. Per cert, Millet formava part d’una fundació del PP.
8/ La culpa és sempre de qui no compleix la llei i també de qui no la fa complir.
9/ Evidentment. La transició política es va fer quan el PP ni tan sols existia.
10/ No en tinc ni idea, suposo que és que ja els està bé com estan.

JRoca,
Un dels aspectes més interessants dels teus comentaris és que parles "des de dins". Tot això que expliques, tan allunyat del discurs oficial, encara que “des de fora” ja ho mig intuïm, és molt bo llegir-ho d’un que ho viu en primera persona.

Marc,
Em centraré en el teu darrer paragraf. Aquest risc existeix i no et càpiga cap dubte que si sumen tornaran a repetir. També hi ha la fórmula PSOE-PP (com a Euskadi), però penso que a Catalunya aquesta combinació la deixarien per quan veiessin que tot plegat se’ls escapa de les mans, i ara encara no és el cas.

Jordi Roca ha dit...

Miquel,

1/ En un règim democràtic primer de tot les persones tenen drets. És en aquelles matèries que no els violen que els Parlaments poden legislar.

2/ "Jo, concretament, vaig per lliure i em dedico al comerç internacional." Em referia a la concepció del que és una democràcia, no en el tema professional!!! Perdona si no m'he explicat bé.

5/ "Et recordo que en temes "d’estat" el col·laborador necessari del PSOE és sempre el PP." Evidentment. Qui ha votat amb el Partit Socialista de Catalunya una llei d'educació "de pais"?

6/ Visc a Sarrià i aquí la Cope s’escolta sense dificultats. No sóc partidari de tancar cap diari, ni cap ràdio, ni cap tele. Per cert, qui ha tancat TV3 a Valencia és el PP. I qui va tancar molt abans Canal 9 a Catalunya va ser ... PUJOL! I si, Pujol va tancar la Cope. I encara CiU no ha demanat disculpes.

7/ Millet no era l'únic. Algun dia que quedem per dinar t'explicaré l'afer dels talons voladors.

8/ Si tothom complís les lleis no farien falta institucions, no?

9/ A Catalunya no i a altres indrets sí. Molta gent del franquisme es va integrar a dins d'Aliança Popular o la UCD que despres formarian el PP. I al PSOE, sindicats, partits nacionalistes, ... És part del procés de passar d'una dictadura a una democràcia amb una sola mort (o amb cap, com és el cas de Xile)

10/ Modestament crec que si voleu la independència dels Països Catalans també haurieu de convocar referenda a França, Itàlia, València o Balears.

M. ha dit...

Jordi Roca,
Veig que també matines però ara mateix haig de marxar i no tinc temps de respondre’t. Ho faré al vespre.
Que tinguis un bon dia!

Miquel Saumell ha dit...

Bona nit Jordi Roca,

1/ Les persones tenen drets, sí, però qui fixa què són drets inviolables no és el senyor Roca ni el senyor Saumell sinó els nostres representants polítics reunits al Parlament. Ja sé que això no agrada a tothom però és el millor sistema que s’ha inventat fins ara.

2/ Si t’agrada més que utilitzi la teva pròpia terminologia i et digui que no sóc esclau de ningú doncs apa, dóna-ho per dit.

5/ Temes d’estat són, per exemple, quina bandera hi ha d’haver al Castell de Montjuic (vot conjunt de PSOE+PP a l’ajuntament de Barcelona), quines enquestes o consultes sobre independència no es poden fer (vot conjunt de PSOE+PP a l’ajuntament de Vilanova, i aviat al de Barcelona), qui governa a Euskadi en contra de qui va guanyar les eleccions (vot conjunt de PSOE+PP al parlament de Vitòria). Aquests són els veritables temes d’estat.

6/ Només els partits amb profundes mancances democràtiques tanquen mitjans d’informació. I el teu partit n’és un. I sobre l’emissora de ràdio que sembla preocupar-te tant, jo vaig escriure tres articles a favor de no censurar la Cope. Els trobaràs en les dates següents: 9/11/2007, 21/6/2008 i 17/11/2008. No he canviat d’opinió. La Cope, però, és un veritable càncer per la nostra convivència. I és també un gran fabricant d’independentistes.

7/ D’acord, encantat de dinar amb tu quan vulguis, segur que seria una conversa d’allò més interessant. Tens el meu email a la columna de la dreta.

8/ Potser sí, però això és una utopia.

9/ Tinc bona memòria. En aquella època a Alianza Popular eren "quatre i el cabo".
Xile: em sembla que t’hi has passejat poc per aquella zona. Ves i pregunta-ho. Els morts es comptaven per milers, com a Argentina. No m’ho han explicat, jo als anys setanta ja viatjava per l’Amèrica llatina.

10/ MAI, repeteixo MAI, m’has sentit a dir o m’has llegit res sobre els Països Catalans. Només cal haver viatjat una mica per adonar-se que entre València i Catalunya només hi ha un lligam: la llengua catalana que, gràcies especialment al PP, allà s’està perdent a marxes forcades. Políticament no hi veig cap analogia entre ambdós territoris.