L’Hospital Vall d’Hebron i la consellera Geli

És l’hospital més important de Catalunya, una de les icones de la consellera Geli, com abans ho era dels seus antecessors en el càrrec. La consellera hi va sovint, normalment a fer-se fotos en ocasió de qualsevol acte dels molts que s’hi celebren. Alguna vegada també hi ha anat en visita d’inspecció sorpresa, és a dir, oficialment sense avisar. Però a la conselleria sempre hi ha alguna ànima caritativa que, al meu entendre equivocadament, es pensa que el millor que pot passar en una visita sorpresa és que deixi de ser sorpresa, no fos cas que sorgís alguna cosa estranya que grinyolés o que no agradés a la consellera. Aquestes ànimes caritatives avisen mig d’amagatotis als responsables de l’hospital o del servei que té previst visitar d’incògnit la consellera, compte, que demà vindrà la consellera, vigileu de tenir-ho tot en ordre, no fos cas que la consellera s’enfadés si troba alguna cosa que no li agrada. I el servei d’urgències, per exemple, sempre atapeït de malalts per tot arreu, passadissos inclosos, aquell dia es mostra inusualment endreçat i molt més buit que de costum. La consellera queda satisfeta.

La consellera Geli acostuma a anar a l’hospital en l'Audi A6 oficial. Com a bon ciutadà jo segueixo el seu exemple i quan hi haig d’anar ho faig també en cotxe, en el meu cas un vehicle privat. Però un cop hi arribo no el puc deixar a qualsevol lloc com fa la consellera, així que el deixo al pàrking del mateix hospital.

Recullo el tiquet on hi figura la data i l’hora d’entrada i em fixo en la part posterior, que està ocupada per l’anunci d’una empresa, que no mencionaré per no fer-los propaganda, i que ofereix els seus serveis legals als visitants de l’hospital. Reclame la indemnización que merece, diu la propaganda. L’anunci especifica que aquests advocats estan especialitzats en accidents de trànsit amb lesions, i que només et cobren si ells en treuen alguna cosa.

Sorpresa? La veritat, no. És una prova més que les pràctiques de l’economia de mercat poc o poc van entrant també als hospitals públics. Això dels advocats que busquen clients pels hospitals és una pràctica corrent en molts llocs. Per exemple, als Estats Units, i aquí comencem a copiar-ho. A mi no em sorprèn però, això sí, em fa mal efecte. Una cosa és que passin els advocats repartint discretament les seves targetes pels diferents serveis (l’accés a l’hospital és lliure), i una altra és que aquesta publicitat te la trobis només arribar-hi en el primer paper que et donen, el tiquet del pàrking. Segur que és legal però, la veritat, fa lleig que només arribar a un hospital uns advocats et recordin la possibilitat d’emprendre una reclamació.

No sé si el pàrking el gestiona el mateix hospital o és un servei externalitzat. La factura només diu “PK. VALL D’HEBRON” * CIF A59605741, i per la lletra A es tracta d’una societat anònima, segurament d’una empresa concessionària externa. Però sigui com sigui, si surt l’anunci dels advocats és perquè la direcció de l’hospital ho tolera. Potser entremig hi ha alguna comissió i tot. Per cert, al marxar i pagar el pàrking, el rebut que surt de la màquina automàtica és il·legal, ja que està exclusivament redactat en llengua espanyola. Si això ho fes una botiga de Sarrià o del Raval li cauria una multa dels inspectors de les essències pàtries del catalanisme. Però és clar, aquests detallets la consellera no els coneix doncs ella no té cap necessitat d’anar al pàrking, el seu xofer la deixa sempre al davant de la porta i s’espera a que ella surti un cop feta la photo opportunity de rigor.