M’han tornat a passar al davant. Tenia quelcom mig embastat per publicar la setmana vinent i ara em trobo amb aquest article que reflecteix amb molta exactitud allò què jo també penso sobre aquest afer. Talment com si m’haguessin llegit el pensament!
8 comentaris:
Em quedo amb la frase "no tenim presons per a tants lladres", quina buidor sota els peus, ara mateix :( i has d'anar cada dia a la feina a engreixar tota aquesta podridura :( costa molt llevar-se i creure's que res del que fas té cap solta. Són gent ben fastigosa, tots plegats, però no veig ni barricades ni a ningú desempolsant guillotines. Devem estar morts :(
gràcies pel link
Ahir no em tocava llegir (dia senar) i em passava per alt. Gràcies, Miquel. L'he trobat molt encertat (ja saps que penso igual) i segur que el teu article també ho haguès estat, com tant sovint ho són.
Tan sols crec que hi manca dir que, aquí, qui no roba més es perquè no pot (no remena prou cireres). Jo no puc tirar la primera pedra, tot i que m'esforço en el compliment dels deures.
Miquel, si escrius un article del cas Millet serà molt benvingut. El diari EL PAíS revela avui que l'auditoria ha destapat que l'estafa s'eleva a 10 milions, o sigui, que triplica la suma de la confessió de Millet. Ho pots veure aquí:
http://www.elpais.com/articulo/espana/auditoria/eleva/millones/estafa/Millet/Palau/Musica/elpepunac/20090919elpepinac_7/Tes
Si s'estira gaire del fil en aquest cas, no se salva ni l'apuntador!
Clidice,
Tan bé que estaves tu caminant per aquelles muntanyes! Però potser que no transmetis tan pessimisme, que això s’encomana més que la grip. Però tens raó, tot plegat resulta molt decebedor.
Ramon,
En Millet ha demostrat ser un veritable crac, però tot aquest robatori continuat no hagués estat possible sense la complicitat, activa o passiva, dels membres de les juntes, ni tampoc si els auditors haguessin fet bé la seva feina. Però és clar, rasques una mica i... qui hi ha al darrere de la firma d’auditoria? I de moment deixem-ho aquí.
Clara,
Això d’El País ja ho havia llegit però les informacions d’aquest diari últimament les poso una mica més en quarantena que les d’altres mitjans. De l’auditor encara no se n’ha parlat gaire... però aviat se’n parlarà, i llavors tot plegat potser serà més fàcil d’entendre, que no evidentment de justificar.
El que resulta evident és que Millet portava trenta anys en el càrrec, i jo em resisteixo a creure que només ha sigut un bandarra aquests últims anys. La justícia només podrà centrar-se en els darrers quatre anys. La resta ha prescrit.
PERQUE NO ES DIU QUE AQUEST PAIO PRESIDIA FAES A CATALUNYA?.
A QUI LI VOLEN ENCOLOMAR EL MORT POLITIC?
JUGANT AMB BARC.....
Oliva,
Sobre la vinculació de Millet amb la Faes sí que s’ha n’ha parlat (jo mateix ho he llegit, ara no recordo on), però em sembla que no va arribar a president sinó només a patró d’aquesta fundació aznarista, que no és poc. Dios los cría y...
Alguna cosa prou interessant, per bé que complementària, n'he après de tot aquest afer, i és que no hi ha delictes. (Mireu si n'anava jo d'errat.)
No, no n'hi ha, que robar és només "una greu equivocació". Suposo que altres fets, com ara agredir -sigui quina sigui la conseqüència- també son "greus equivocacions".
I és que això del llenguatge és tan complex, hi ha tants "sinònims"...
Xiruquero,
Mai t'aniràs a dormir sense aprendre una cosa nova!
Publica un comentari a l'entrada