.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 28 de setembre del 2009

Abaixar els impostos és d’esquerres

Aquesta frase la va pronunciar fa uns mesos el president del govern d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero. Una mentida més, sembla ser que ja no ve d’una. No cal haver fet cap doctorat per concloure que les esquerres no acostumen a abaixar els impostos sinó que normalment els apugen.

Fa unes setmanes el mateix personatge ens va dir que la forta crisi (ha costat, però ara ja admet que això nostre és una crisi econòmica de cavall) obligaria a retocar els impostos, però que la retocada només afectaria a les rendes més elevades. Per entendre’ns, que només afectaria als rics. Una altra mentida.

El resultat pràctic del que en podríem anomenar sobtada evolució del pensament econòmic de Zapatero la vàrem tenir dissabte per la via dels fets. Entre les mesures aprovades pel Consejo de Ministros hi trobem les següents:

* el tipus general de l’IVA augmentarà un 12.5% (del 16 al 18)
* el tipus reduït de l’IVA augmentarà un 14.3% (del 7 al 8)
* la tributació de les rendes del capital augmentarà entre un 5.6 i un 16.7% (del 18 al 19 i 21).
* ens havien promès que no ens tocarien l’IRPF, i ara ens diuen que no l’han tocat, però que ens han suprimit aquella deducció electoralista de 400 euros. O sigui que ens han tornat a enredar perquè, a la pràctica, l’IRPF també ens l’han tocat i, com no podia ser d’altra manera, a l’alça.

Com es pot veure, es tracta de les típiques mesures dirigides als rics ja que tots sabem que els pobres no paguen IVA. Però no és cap secret que en aquest país tenim diferents categories de rics.

Així, tenim també els rics de veritat, aquells que tenen els seus diners aparcats en una Sicav. Doncs per a ells cap problema, seguiran gaudint d’un impost de societats de l'1%. I encara ens quedarien els rics/rics, aquells que ni tan sols es refien de les Sicav i tenen els diners dipositats a Vaduz. Business as usual.

A remarcar que com sempre passa quan Zapatero diu o fa el contrari del que havia dit el dia abans, aquest cop l’home tampoc s’ha posat vermell. Arribats aquí, què podem pensar ara? Hi veig diverses alternatives, no necessàriament excloents una de l’altra:

* Zapatero no és d’esquerres,
* o potser és que no se sap explicar,
* o tal vegada som nosaltres que no l’entenem.

La meva conclusió és, però, molt més senzilla: tenim un president que no només no és de fiar sinó que està portant aquest país a la ruïna. Això fins i tot ja ho comencen a dir els seus, tot i que de moment només s’expressen amb la boca petita. Però cuando el rio suena...

5 comentaris:

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Més que un Govern, això és un festival de despropòsits. Em costa d'imaginar que les coses puguin anar pitjor! Ara mateix, em conformaria que fessin un esforç per dissimular que ens prenen el pèl i també que posin de la seva part per no empitjorar encara més les coses. Seria molt d'agrair.

Marc D ha dit...

En Sala i Martin ja va dir fa un temps que una bona manera de combatre la crisi i activar el consum era baixar els impostos de manera temporal, per fomentar que la gent comprés per la baixada de preus, sabent que si no ho feien ara els preus tornarien a pujar en tornar a aplicar els impostos passada la crisi i els sortiria més car.

El senyor zapatero i companyia, en la seva inmensa saviesa, van prendre nota. Però això tenia una pega: suposava que l'estat guanyaria menys diners en impostos i, entre altres coses, potser no podria endur-se aquets nosferatus que té per filles a veure l'obama per falta de pressupost.

Així que va agafar la idea, li va donar la volta i va pensar: osti, si en comptes de baixar els impostos per fomentar que la gent compri, diem que dintre d'uns mesos els apujarem, la gent comprara ara perque després els sortirà més car i nosaltres no només no cobrarem menys, sinó que acabarem cobrant més!

I tant li fa que amb lo malament que estan les coses, això a sobre suposi una pujada generalitzada de preus juntament amb una baixada encara més gran de la renta dels ciutadans que farà que la gent encara sigui més pobre i a les empreses que ja ara van justes a haver d'acomiadar més gent, portarà espanya a arruinar-se encara més i farà que al final la UE li doni una patada al cul per inepte a la broma de país en el que ens diuen que vivim. Perquè de continuar així, aviat estarà per sota dels mínims exigibles per pertanyer a la UE. I això no és broma.

Així que que vagi fent conferències demanant un estat palestí, alertant sobre els grans mals d'aquesta collonada monumental del canvi climàtic o demanant la això de aliança de civilitzacions que només ell sap què és. I mentrestant, la gent de casa, a pagar i a callar.

Al loro, que no estamos tan mal hombre

Miquel Saumell ha dit...

Clara,
Festival de despropòsits, sí, m'agrada la teva definició.

Marc,
Posats a triar entre Sala i Martin i Rodríguez Zapatero, jo també em quedo amb el primer. Sense cap mena de dubte!

Anònim ha dit...

Recordo quan Aznar va baixar els impostos i es va augmentar la recaudació fiscal degut a l'augment de beneficis generada per la baixada d'impostos. Això ha passat moltes vegades arreu del món.

Un polític socialista mai s'atreviria a fer una retallada de gast públic. Abans vendria a la seva pròpia mare.

Miquel Saumell ha dit...

Martí,
Sí, jo també ho recordo.