Encara que sembli que no pugui ser, l’Ajuntament de Barcelona no permet empadronar-se a les persones que es diuen Núria si prèviament no accepten canviar-se el nom a Nuria, és a dir, per entendre’ns, espanyolitzar-lo. Els funcionaris del padró no ho expliquen exactament així, s’excusen en no sé què de les majúscules que no s’accentuen i altres bestieses per l’estil, però ja a aquestes alçades de la pel·lícula tots sabem que les explicacions que se’ns donen mentre ens van posant tants impediments com poden al desenvolupament normal del català són d’allò més estrafolari.
Potser cal recordar que el senyor Franco, l’antecessor del cap d’estat espanyol que hi ha ara i que fa quaranta anys ell mateix es va permetre l’atreviment d’escollir-nos com a successor seu, aviat farà 34 anys que es va morir. Des de llavors ha plogut molt, però sembla ser que en determinats organismes públics com el nostre ajuntament encara té molta influència la crosta espanyolista que aquell senyor també ens va deixar en herència. Recordeu allò de lo dejo todo atado y bien atado? Doncs és exactament d’això del què estic parlant: les majúscules que no s’accentuen, el seu successor com a cap d’estat, etc.
Ara mateix el màxim responsable de que a les oficines del padró municipal encara passin aquestes coses tan peculiars és l’alcalde de Barcelona. Com a protesta i fins que el registre del padró municipal no es normalitzi d’una vegada per totes, se m’acut que al nostre alcalde també li podríem espanyolitzar el nom i, posats a fer, també el cognom. I ho podríem fer sense demanar-li permís, com fan els funcionaris del padró amb les senyores que es diuen Núria. Així, a partir d’ara quan llegim el nom de Jorge Heredero ja tots sabrem a qui ens referim, a l’alcalde monàrquic.
Potser cal recordar que el senyor Franco, l’antecessor del cap d’estat espanyol que hi ha ara i que fa quaranta anys ell mateix es va permetre l’atreviment d’escollir-nos com a successor seu, aviat farà 34 anys que es va morir. Des de llavors ha plogut molt, però sembla ser que en determinats organismes públics com el nostre ajuntament encara té molta influència la crosta espanyolista que aquell senyor també ens va deixar en herència. Recordeu allò de lo dejo todo atado y bien atado? Doncs és exactament d’això del què estic parlant: les majúscules que no s’accentuen, el seu successor com a cap d’estat, etc.
Ara mateix el màxim responsable de que a les oficines del padró municipal encara passin aquestes coses tan peculiars és l’alcalde de Barcelona. Com a protesta i fins que el registre del padró municipal no es normalitzi d’una vegada per totes, se m’acut que al nostre alcalde també li podríem espanyolitzar el nom i, posats a fer, també el cognom. I ho podríem fer sense demanar-li permís, com fan els funcionaris del padró amb les senyores que es diuen Núria. Així, a partir d’ara quan llegim el nom de Jorge Heredero ja tots sabrem a qui ens referim, a l’alcalde monàrquic.
6 comentaris:
jo és que flipo en colors. Tan dolents són els "altres" com perquè us deixeu castigar tant al cap i casal? perquè mira que els voteu eeee.
A mi em van enviar la targeta sanitària de la meva filla amb el nom en castellà (sense accent), vaig trucar i em van dir que no es podien posar accents i òbviament vaig denunciar el cas al Síndic de Greuges. En menys d'un mes vaig rebre una nova targeta sanitària amb el nom correcte i una carta del Síndic dient que ho havia arreglat. En ple segle XXI que no em vinguin amb punyetes que no es poden posar accents, no fotem!
Salut
Com sou d'exigents amb l'administració pública!
Que no sabeu que els ordinadors de l'Ajuntament pateixen l'efecte 2000?
Per això jo em vaig canviar el nom el 1978. Si te'l poses o canvies desprès del 2000 ... no pots.
Ara en serio, això de les majúscules és més pornogràfic que les fotos de la Boqueria.
Potser el Síndic de Greuges serveix per alguna cosa.
Clidice,
No sé què dir-te, tens raó.
JRoca,
Ben fet. Si a Barcelona tots fessin com tu ja s’hagués resolt el problema.
Jordi Roca,
El fotut del Síndic de Greuges és que quan ha de picar el crostó als "seus" sovint li agafa mandra.
Al diccionari de sinònims que tinc ara mateix a les mans, un VOX de l'any del Naranjito, llegeixo el següent (després d'HERETGE i abans d'HERMAFRODITA...):
HEREU
m. Hereter, primogènit, pubilla, legatari.
Tan sols era una informació més.
Sergi
:-)
Excel·lent blog, senyor de les sabates! Hi hi hi...
Avi Gres
:)
Sergi,
S’agraeix la informació, a internet cada dia aprenc coses noves.
Avi Gres,
Encara em faràs posar vermell, això fins ara no m’ho havia dit ningú!
Publica un comentari a l'entrada