De vegades es comenta mig en broma mig en serio que quan un agafa l’hàbit d’actualitzar el blog massa sovint, de gestionar els comentaris més o menys al dia, tant els deixats directament al blog com els que es reben privadament, si llavors es deixa de cop aquesta activitat hi ha el risc de contraure el que en podríem dir un síndrome d’abstinència blogaire.En altres paraules, hi ha qui diu que la gestió d’un blog és com una droga dura que produeix addicció. Jo, en canvi, estic segur que se’n pot prescindir tranquil·lament sense patir cap malaltia ni síndrome estrany, i de tant en tant m’ho demostro a mi mateix parant uns quants dies. Ara he pensat que és el moment de tornar a deixar el blog en repòs, aquesta vegada durant una setmana.
Això sí, em sabria greu que aquesta absència blogaire provoqués cap mena de síndrome estrany entre els lectors d’aquest blog, amb el benentès que quan aquí s’usa el plural masculí (lectors) queda clar que, com no podria ser d’altra manera, el terme inclou també la quota femenina de lectores. Ja em perdonareu però és que per més que ho intento a mi això de lectores i lectors o lectors i lectores encara em grinyola molt, i per això no m’expresso mai en aquests termes.
9 comentaris:
Benvolguts i benvolgudes, a totes i tots us dic que fer pauses de blog (i bloga?), de tant en tant, és més que necessari (i necessària)!
Seriosament, jo crec que sí és una mena de droga; justament per això, cal donar-se'n vacances i aprendre a trobar-lo a faltar una mica.
Bona pausa.
PS: m'he d'ofendre per la paraula de comprovació que em surt?? "mammon"! :)
Miquel, com a suggerència, si fas servir el terme "persones que llegeixen" ho tens solucionat. Quant al tema de l'addicció, el que jo trobo a faltar quan no actualitzo el blog és l'hàbit d'escriure diàriament que, amb tots els inconvenients que pugui tenir, trobo molt saludable.
Jo també sóc dels que no vol ser esclau cada dia d'haver de fer una entrada (post) al blog. Però probablement no em puc estar de mirar cada dia les novetats d'aquells blocaires que més admiro i llegeixo. Sí que realment crea una certa addicció, però també moltes recompenses i satisfaccions.
A mi em va a temporades... a vegades estic tan enganxat que m'aborden els posts i les temàtiques, fins que ho aboco tot i després tinc una temporada de sequera.
la gestió d'un blog depèn tan de la personalitat de cadascú que acabes prenent'el com un fil... o gairebé.
Que vagin bé les vacances bloguistes!
mira, doncs jo ja t'he trobat a faltar avui!
jo no crec que estigui enganxada del tot. ara bé si el cos o el cap et diuen que prou segur que és senyal de que val més que t'aturis!
la meva estratègia des del començament del blog consisteix en que només em permeto escriure en dies senars. els dies de nombre parell no publico. això ho vaig decidir en previsió de possibles enganxades ... i mira, de moment crec que em va bé.
bones vacances! :-)
i ferran, si que t'ha ofendre i tant!
i a mi m¡ha tocat 'psych'...
el miquel ho deu haver deixat preparat això :-DDD
És ben fàcil deixar el blog,.. Sobretot quan no tens res a dir. Jo crec que adaptaré el Kika system i postejaré en anys senars.
Bona any 2011!
A mi m'agrada mantenir una certa regularitat. Així els lectors saben cada quan sortirà una nova entrada. A vegades passa que no vols escriure durant dues setmanes, o que al contrari redactaries tres articles en un dia.
Com va la feina?
Ferran,
Quant al "mammon", responsabilitats al maestro blogger, jo no hi tinc res a veure.
Clara,
"Persones que llegeixen" té 22 caràcters amb espais i "lectors" només set. Diuen que hi ha crisi, i que s’ha d’estalviar. Gràcies de totes maneres.
Salvador,
La veritat, ja tenia el gusanillo de tornar al blog.
Met,
Suposo que això que expliques ens passa més o menys a tots, la perfecció no existeix.
Kika,
Tindré en compte el teu consell, i sobre la paraula de comprovació ja ho saps, reclamacions al maestro blogger.
Joan,
Una mica mandrós et veig!
Miquel,
Però perquè els lectors sàpiguen quan s’actualitza un blog ja tenim el reader, un excel·lent invent.
Ramon,
Tot bé, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada