.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

diumenge, 21 de març de 2010

Dèiem ahir

Després de cinc anys d’absència de les aules Fray Luis de Leon es va adreçar als seus alumnes amb el conegut decíamos ayer. Jo només he estat una setmana absent del blog i ara hi torno amb un dèiem ahir, no pas amb cap pretensió de res sinó tan sols perquè no se m’acudia amb quin títol batejar la meva rentrée blogaire. Finalment m’ha semblat que el que he triat feia el fet.

Fa una setmana vaig desconnectar del blog però no només del blog. He estat uns dies lluny d’aquí i sempre he pensat que desconnectar de l’entorn habitual, posar-hi distància, ens permet mirar-nos els nostres assumptes amb una perspectiva més àmplia. Podríem dir que la distància ens permet pensar amb menys urgència i tal vegada amb més profunditat.

Què m’he trobat a la tornada? Una de les coses que m’han cridat l’atenció són les reaccions a l’enquesta de La Vanguardia de fa una setmana. En primer lloc crida l’atenció l’atribució de quasi una majoria absoluta a CiU, però també m’han sorprès dues coses més: que quasi no hi hagi càstig per a la colla d’en Saura (aquí hi veig molt votant masoquista) i que els d’Esquerra només perden la meitat dels diputats que tenen ara, tot i que penso que en perdran uns quants més. Diu també l’enquesta que els socialistes baixen una mica però no gaire, i finalment ens mostra un PP estabilitzat, confirmant el topall del 10% que aquest partit ha consolidat a Catalunya.

Finalment CiU es troba amb molta feina feta a favor seu pel govern autoanomenat catalanista i d’esquerres (que consti que la definició no és meva), i recull els guanys -és un dir- de les destrosses causades pel tripartit. Amb el que es demostra que de vegades les eleccions es guanyen per mèrits propis i de vegades pels errors aliens, i en aquest cas penso que la victòria de CiU vindrà per una combinació d’ambdós factors.

I de la resta? Carretero, Ciutadans, Laporta, Nebrera, UPyD, etc.? Connais pas. Ara bé, intueixo que l’Anglada i la seva plataforma assoliran representació parlamentària, diguin el que diguin les enquestes.

Fet aquest repàs sembla fora de discussió que el tripartit quedarà lluny de sumar els 68 escons i, per tant, no tornarà a governar. Això fa que els socialistes darrerament es mostrin molt nerviosos. Per exemple, la setmana passada Mònica Terribas va fer-li una entrevista al president Montilla que també ha estat molt comentada. El seu to mitjanament incisiu però sense ser res de l’altre món no va agradar gaire a la franquícia catalana del PSOE, que potser s’esperava un massatge amable d’aquells que tant sovintegen quan l’entrevistat és el que mana. Alguns dirigents del partit van reaccionar perdent totalment els papers, algun posant en evidència una total manca d’educació combinada amb un tronat pensament masclista impropi d’un partit que s’autoanomena progressista. Tot plegat molt lamentable.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

ben tornat :) en tot cas ja ho veus que en una setmana ha passat ben poca cosa interessant, com no sigui la constatació que la policia francesa és tan ... tan, com la de per aquí :(

Ferran ha dit...

Bona anàlis de tot plegat. No puc estar més d'acord amb tu, en el sentit que la distància permet una visió de les diverses jugades molt interessant.

Només una puntualització: dius que "de vegades les eleccions es guanyen per mèrits propis i de vegades pels errors aliens"; temo que, des de fa anys, aquesta és la norma.

Anònim ha dit...

Perdre la meitat d'escons ja és una brutalitat. Sóc dels que pensa i espera que el Laporta i el Reagrupament entraran al Parlament, i a més amb força solvència.
Sobre els insults masclistes a la Terribas, increible que no hagi estat inhabilitat políticament. Què ha de pasar en aquest país perquè algú dimiteixi?!

Miquel ha dit...

M'has fet venir a la memòria les classes de literatura castellana de fa uns anys, el professor sempre començava amb un "decíamos ayer"...

Jo també confio en un canvi radical al capdavant del govern. I no només això, espero que altres potencials agents polítics com en Laporta o la Nebrera entrin al Parlament amb força i airegin aquest establishment tan viciat.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Tan... tan... o potser una mica més i tot. Quina tropa!

Ferran,
Potser cal recordar que deixant de banda les nostres simpaties o antipaties CiU sempre ha guanyat les eleccions.

Albert,
El que és una brutalitat és haver utilitzat els escons com els han utilitzat alguns, perdre’ls només és la conseqüència lògica d’una mala utilització.

Miquel,
La decisió sobre qui acabi entrant o no al Parlament la tenim a les nostres mans. Aprofitem-la!