.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 11 de març del 2010

La nevada de dilluns. Catalunya

Resulta evident que en la gestió de la nevada hi ha hagut i encara hi ha un greu problema de comunicació. El responsable d’aquest problema és qui comunica malament o qui simplement no comunica. Com, per exemple, el president Montilla, absolutament mut durant tot el dia de la nevada mentre el país literalment s’aturava. La comunicació és un dels problemes endèmics de la nostra administració i no sembla que de moment hi hagi massa interès en posar-hi remei, potser perquè només és la conseqüència d’una greu incompetència política.

Si a això hi afegim la coneguda prepotència d’alguns consellers i alts càrrecs i tot plegat ho combinem amb la manca d’una mínima dosi d’humilitat, ens dóna com a resultat un còctel explosiu. Això per no parlar de la falsedat de determinades informacions provinents del govern com, per exemple, afirmar solemnement i amb tota rotunditat que ja no quedaven persones atrapades als trens quan, simultàniament, a les ràdios i les teles s’estaven rebent dotzenes de trucades de persones que portaven moltes hores atrapades.

Toca parlar, doncs, també, dels efectes de la nevada a Catalunya, amb dotzenes de carreteres tallades i milers de persones incomunicades i atrapades a les carreteres i als trens. I milers de persones sense llum des de dilluns i, per tant, sense calefacció, en uns del dies més freds de l’any. I molts sense aigua. I sense telèfon mòbil. I el que és pitjor, sense perspectives fiables d’una ràpida solució.

Però si hem de parlar dels efectes de la nevada a Catalunya, ens agradi o no, ens hi tornem a trobar l’inefable conseller Saura, així com qui el va nomenar i el manté en el seu càrrec. Que hi ha un problema? Saura. Un incendi? Saura. Una nevada? Saura. Imposició de ridícules velocitats de tartana a l’autopista? Saura. Problemes amb els mossos? Saura. Problemes amb els bombers? Saura. Impediments per construir infraestructures imprescindibles pel normal desenvolupament del país? Saura. I compartint mèrits amb Saura, Montilla, per no enviar-li el motorista amb la carta de cessament.

Confiem que aquest estiu no haguem de patir una nova campanya d’incendis amb un conseller tan incompetent com Saura al capdavant dels corresponents operatius. Pel bé del país espero que ja que Montilla no el cessa almenys ens convoqui a votar abans que comenci la propera temporada d’incendis.

Per acabar, un recordatori: què deien fa vuit anys Montilla i Saura en ocasió d’una altra nevada de característiques similars, però llavors amb un govern de CiU? Ai, les hemeroteques!

7 comentaris:

Unknown ha dit...

No hi haurà eleccions abans d'estiu. Els partits ho tenen acordat i estan estructurant les seves maquinàries per poder fer estratègies "a llarg termini". Aquest acord també el coneix Laporta i Reagrupament i d'aquí que s'esperin a que el primer no digui res fins dimitir al maig.

Anònim ha dit...

Es que, en Montilla no pot prescindir d'en Saura perquè és el preu que paga pel seu vot (el preu inclou el sou i aguantar-lo).

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Fins on haurem d'aguantar per què aquest parell d'incompetents incurables deixin el seu càrrec? Quin és el límit de tolerància dels ciutadans?

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Jo no hi posaria la mà al foc, ja fa temps que aposto per les eleccions abans de les vacances d’estiu. Montilla és imprevisible.

Ramon,
En sóc molt conscient però si demano que marxin em quedo com si diguéssim més tranquil.

Clara,
No hi ha límit, aquí ho aguantem tot i a més a més molts els tornaran a votar. Aquest és un país de masoquistes.

Clidice ha dit...

Ai l'inefable Saura! i és que ben bé és un dijous! sempre al mig fent nosa! :P (ric, per no plorar)

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Ja queda menys per perdre'l de vista!

Anònim ha dit...

Miquel,
El que em fa tristor és el convenciment de que els que els han votat, perquè siguin on són, ho tornaran a fer. N'estan contents. I els que votarem per fotre'ls fora, serem també els mateixos. I torna a començar, a donar voltes a la sínia.
Falta un projecte 'transversal' pels que fa temps que no voten.