Unes conclusions surrealistes

Mayor Oreja va manifestar que el govern Zapatero no ha deixat mai de parlar amb Batasuna. Fins aquí jo estic d’acord amb el senyor Mayor o, més ben dit, m’agradaria que fos veritat que el govern no hagués trencat el diàleg amb uns personatges que, ens agradi o no, políticament representen un percentatge important dels ciutadans bascos. Al marge del que diguin els jutges sóc dels que intento fer l’esforç de no barrejar les activitats d’un partit polític amb les d’una organització de caire terrorista, i si hi han hagut determinades sentències que les han barrejat aprofito per mostrar una vegada més la meva discrepància amb unes lleis que emparen aquest totum revolutum legal que no seria possible en països de democràcia més consolidada que la nostra.

El problema és que, a partir d’aquesta afirmació, el senyor Mayor n’ha tret unes conclusions surrealistes, que semblen més pròpies d’una persona a la que li comença a patinar la neurona que les d’un polític responsable. I dient això no voldria pas que se’n tragués la conclusió que estic qualificant de responsable el govern actual, doncs penso que és dels més irresponsables que hem sofert des d’allò que es coneix com el fet biològic. Però, pel que deia abans, seria encara més irresponsable si el govern, aquest o qualsevol altre, hagués trencat tots els ponts de diàleg amb Batasuna.

Evidentment no estic d’acord amb les conclusions que a partir de l’existència del presumpte diàleg n’ha tret el senyor Mayor, i observo que amb això coincideixo amb la majoria. Fins i tot se li han tirat a sobre des del seu propi partit, tot i que en aquest cas amb poca convicció. Però faríem bé tots plegats de saber separar el gra de la palla, de saber identificar on s’acaba el diàleg (en una democràcia el diàleg no pot ser mai delicte) i on comença la connivència denunciada pel senyor Mayor entre un govern democràtic i una organització terrorista.