Dels okupes en general ja en vaig parlar l’altre dia. Avui parlaré dels okupes de Sarrià, perquè Sarrià té la fama de barri benestant que té però els que hi vivim sabem que al barri hi ha de tot, com a qualsevol altre indret de Barcelona. I dissortadament a Sarrià també tenim okupes. Aquests dies s’ha tornat a parlar de la casa okupada fa anys al carrer Hort de la Vila de Sarrià. L’origen del problema ve de lluny i parteix d’una actitud permissiva amb aquest fenomen per part d’un sector minoritari de la societat, combinada amb una evident simpatia per part d’alguns estaments del propi ajuntament. Una actitud que ha consistit en fer la vista grossa davant d’un delicte i en mirar-se els okupes amb una certa complicitat.Potser cal recordar que l’okupació és un delicte perfectament tipificat, també a Sarrià. Però uns quants veïns del barri han anat acceptant el fenomen okupa amb una condescendència que francament crida l’atenció, amb la comprensió de qui està convençut que okupar una casa buida és la cosa més natural que es pot fer quan es busca un lloc per viure. Veïns i fins i tot alguns directius d’entitats del barri m’han arribat a dir que davant del fenomen okupa a Sarrià s’ha de ser comprensiu perquè en el fons es tracta de bona gent, que a més a més organitzen desinteressadament coses pels veïns del barri, i que si naps i que si cols. És a dir, per alguns sarrianencs el fi justifica els mitjans i no només justifiquen el delicte de l’okupació sinó que hi veuen totes les gràcies.
En fi, diuen que totes les opinions són respectables però jo segueixo sent partidari de la propietat privada i de la seva protecció per part dels poders públics, sense excepcions. Intueixo que cap d’aquestes persones que simpatitzen amb els okupes del carrer Hort de la Vila és la propietària de la casa okupada, ni hi viu al costat, ni pateix de forma directa les molèsties de tota mena que el fenomen comporta. I des de l’equip de govern de l’ajuntament molt bla bla bla però no ens enganyem, als efectes pràctics sempre han passat olímpicament del problema. I després encara es sorprenen quan arriben unes eleccions i a Sarrià no els vota pràcticament ningú.
2 comentaris:
no sabria que dir-te, perquè qualsevol opinió et posiciona amb un "a favor de com va tot" - "en contra de com va tot". La veritat és que els ricatxos que tenen cases buides i abandonades no em semblen les millors persones per defensar. Vaig haver de viure molts anys al costat d'una d'aquestes cases i, la veritat, els ratots que saltaven al meu pati no eren com per tenir-los simpatia als amos, i tampoc quan em van entrar a robar per aquella casa. Al davant de les meves queixes, el mutisme dels propietaris i de l'ajuntament. Aleshores hagués preferit, de tot cor, que hi haguessin entrat okupes. Ara, com en tot, hi ha de tot. O sigui que segueixo sense posicionar-me :)
T’entenc però el meu posicionament en contra del fenomen okupa no és incompatible amb l’exigència cívica de mantenir les propietats en condicions i sense que es provoquin molèsties als veïns, estiguin les cases habitades o buides. Són dos temes diferents.
Publica un comentari a l'entrada