Diuen que qui té boca s’equivoca, i ho podríem completar dient que qui no fa porres no s’equivoca mai. Abans d’unes eleccions les porres són un divertiment sense més importància i al llarg dels anys n’he fet unes quantes. Normalment les meves previsions polítiques no s’han desviat gaire de la realitat, tot i que estic mentalment preparat per acceptar que sempre hi pot haver una primera vegada. Avui he decidit tirar pel dret i fer pública la meva porra, i per endavant entono el mea culpa per si no l’encerto. Un aclariment: la meva porra no reflecteix un desig personal sinó tan sols el que crec honestament que pot sortir diumenge. I encara que després d’unes eleccions qualsevol resultat es justifica dient que l’elector no s’equivoca mai, tots sabem que no és així, i que de gent equivocada el món n’és ple.
Així que aniré al gra. Basant-me només en el meu nas i en coses que he anat escoltant i llegint aquí i allà, de cara a les eleccions de diumenge la meva porra diu que hi haurà més participació que abstenció. Els ciuencs passaran sense problemes dels seixanta escons, però sense arribar als setanta. Els socialistes amb prou feines arribaran als trenta, si hi arriben. Els populars es quedaran més o menys com estaven però passaran a ocupar el tercer lloc del podi. Els republicans esquerrans quedaran clarament per sota i es disputaran un discret quart lloc amb els verds de la bicicleta, que perdran algun escó. Finalment, la suma de la resta de partits que assoleixin representació parlamentària serà inferior a cinc. Aquí cal aclarir que aquesta vegada la majoria del vot independentista anirà cap a CiU. I si l’encerto... l’endevino, però vull que quedi clar que aquesta vegada no m’hi jugo cap dinar.
Això sí, passi el que passi diumenge, la senyora Maria Luisa Cava de Llano y Carrió seguirà exercint com a Defensora del Pueblo espanyol, amb aquella poca gràcia i absoluta manca de sensibilitat lingüística cap el català que no deixa de proclamar als quatre vents cada dos per tres, i que als efectes pràctics ens reserva l’ús de la llengua catalana a l’àmbit purament privat. I després alguns encara es mostren sorpresos que els independentistes a Catalunya no facin més que augmentar, encara que com he dit abans una bona part d’aquest col·lectiu diumenge votarà CiU.
Així que aniré al gra. Basant-me només en el meu nas i en coses que he anat escoltant i llegint aquí i allà, de cara a les eleccions de diumenge la meva porra diu que hi haurà més participació que abstenció. Els ciuencs passaran sense problemes dels seixanta escons, però sense arribar als setanta. Els socialistes amb prou feines arribaran als trenta, si hi arriben. Els populars es quedaran més o menys com estaven però passaran a ocupar el tercer lloc del podi. Els republicans esquerrans quedaran clarament per sota i es disputaran un discret quart lloc amb els verds de la bicicleta, que perdran algun escó. Finalment, la suma de la resta de partits que assoleixin representació parlamentària serà inferior a cinc. Aquí cal aclarir que aquesta vegada la majoria del vot independentista anirà cap a CiU. I si l’encerto... l’endevino, però vull que quedi clar que aquesta vegada no m’hi jugo cap dinar.
Això sí, passi el que passi diumenge, la senyora Maria Luisa Cava de Llano y Carrió seguirà exercint com a Defensora del Pueblo espanyol, amb aquella poca gràcia i absoluta manca de sensibilitat lingüística cap el català que no deixa de proclamar als quatre vents cada dos per tres, i que als efectes pràctics ens reserva l’ús de la llengua catalana a l’àmbit purament privat. I després alguns encara es mostren sorpresos que els independentistes a Catalunya no facin més que augmentar, encara que com he dit abans una bona part d’aquest col·lectiu diumenge votarà CiU.
3 comentaris:
Molts dels nostres mals vénen al pensar que la "Constitución Española" és una il·lusió òptica, que no és un mur, i molts s'hi van foten cops de cap i duen que la culpa és de la "Constitución". Doncs, per què es pensen que la varen aprobar i imposar?. Nosaltres sols decidim el que ens permet la "Constitución".
Aquestes passaran a la història com les eleccions del "vot útil". tothom demana per a si mateix el vot útil i els votants, sentint-se inútils, ja no saben ben bé a qui votar, o votaran pinçant-se el nas i mirant enrere, o amb passamuntanyes si la llei ho permetés. Penso que el PP, havent pres com a propi el discurs de l'Anglada, pujarà d'escons i que l'atomització del vot independentista, en aquestes aventures personalistes i arrauxades (per part de tots) deixarà ERC en un trist paper de comparsa. Veurem un CiU emPePerat? evidentment, i el cinisme de la formació serà més preclar. O és que la gent no escolta quan en Duran diu el que diu? I quan en Mas ens fa un "tot i què ..."?
Ramon,
Tens raó, de vegades aquí actuem com si la "Constitución" ja no existís, com si ja fóssim independents, però tot sovint "ells" ja s’ocupen de recordar-nos quina és la nostra realitat.
Clidice,
Crec que vots útils ho són tots. Potser discreparíem sobre la definició de vot útil, que segur que no tothom l’entén igual, i només cal escoltar els discursos dels diferents partits per adonar-se’n. Però segur que tots ens posaríem d’acord que allò que és inútil de veritat és quedar-se calentet a casa i no anar a votar. Legítim, democràtic i tots els adjectius que hi vulguem afegir, però absolutament inútil en el sentit que l’abstenció no ajuda a canviar res, i els que viuen d’aquest negoci només es lamentaran de l’alta abstenció diumenge i dilluns, potser també dimarts, però després s’oblidaran del tema fins a les properes eleccions.
Publica un comentari a l'entrada