La capacitat de sorpresa de l’ésser humà sembla no tenir límits. No sabrem mai els costos de l’alliberament dels excursionistes que es dedicaven a fer turisme solidari per Àfrica, però ara resulta que un tema que consideràvem tancat s’ha reobert amb una inesperada petició, inesperada almenys per mi. Dos mesos després del seu alliberament un dels segrestats de la caravana solidària demana ara al govern espanyol una indemnització com a víctima del terrorisme pel segrest sofert i per les corresponents seqüeles físiques i psicològiques. Ignoro si en aquest cas concret la legislació vigent contempla el dret a reclamar la compensació que demana ara l’excursionista, però en cas que finalment s’aprovi el seu pagament em permeto recomanar a qui correspongui, és a dir, al govern o al propi beneficiari de la compensació, que aquests milers d’euros no es transfereixin al seu compte corrent sinó que es comptabilitzin com un pagament a compte dels costos del seu alliberament. És a dir, si el seu alliberament ens va costar ics (la xifra exacta no la sabrem mai) i ara n’hi concedeixen 10 d’indemnització, voldrà dir que l’excursionista encara ens en deurà x-10. Que quedi clar que aquests excursionistes tenen un deure amb la societat que els va pagar el cost de l’alliberament. En altres paraules, que no ens prenguin per estúpids, i si volen fer negoci que vagin a Tele5, que allà potser encara els pagaran millor.PS: Sembla ser que posteriorment l'excursionista ha aclarit que els diners que reclama de l'estat espanyol els destinarà a uns fins determinats. Però sigui quin sigui el destí que hi doni l'aclariment és al meu entendre irrellevant. Aquí no entrem en cóm es gastarà els diners; només es planteja la clara inoportunitat d'una reclamació com aquesta.
11 comentaris:
Tot s'hi val i la moral sembla ser la mateixa, tant si ets protagonista del "Sálvame", alcalde de Marbella o cooperant de pa sucat amb oli. I Visca la Pepa que s'ha mort l'oncle! Quin fàstic que fa tot :(
Cent per cent d’acord amb el teu post d'avui.
Pel que sembla aquest Sr. vol fer un acte d’altruisme donant els diners de la indemnització a beneficència. Si és així, que ho faci amb els seus i no amb els que sortiran de la nostra butxaca. Jo decideixo per mi mateix quan, quant i a quina causa vull donar els meus diners i la sensació de benestar espiritual que comporta també la vull per a mi.
Sarrianenc
Doncs, jo no estic gens d'acord amb el post, ja que en aquest pais hi ha una llei que otorga indemnitzacions a les persones que han sofert actes terroristes i aquest senyor es evident que es un afectat d'un acte de terrorisme. De la mateixa manera que estaria d'acord de donar indemnitzacions als catalans que van anar per turisme a NY en el 11 S i es van veure afectats pels atacs de les torres bessones.
Clidice,
No tot s’hi val i... algú ho havia de dir!
Sarrianenc,
Ho has explicat molt millor que jo.
Cercamon,
En el cas que ens ocupa s’ha pagat (hem pagat) rescat, i a més a més els excursionistes solidaris sabien el risc que corrien viatjant per aquella zona. Et recordo que el rally Dakar ja l’havien deslocalitzat a Amèrica per motius de seguretat. Res a veure, per tant, amb l’episodi de les Twin Towers.
A vegades penso que confonem situacions per què no estan clars ni els conceptes bàsics ni la racionalitat de les coses.
El govern espanyol, com suposo fan governs seriosos d’altres països, compensa a les persones que han esta víctimes de un acte terrorista per què no hi ha cap manera d’assegurar aquests riscos. Les pòlisses de responsabilitat civil i les de vida exclouen els supòsits de terrorisme i els de força major de les seves cobertures. Per això compensen a les víctimes del terrorisme i als que pateixen les conseqüències de tragèdies naturals com són les pluges fortes o els terratrèmols.
Per altre banda si una persona vol subscriure una pòlissa de vida amb tota seguretat li quedaran excloses de la cobertura el practicar esports de risc i les aventures agosarades.
En el cas dels atacs del 11S és evident que encara que les companyies d’aviació, les propietàries o llogaters de les oficines o els propis damnificats tinguessin les seves pòlisses, aquestes no servien per res doncs en les cobertures no estava inclòs el que va passar. Per tant el govern va arribar allà on les pòlisses no ho feien.
El cas dels senyors de la caravana famosa, no tinc les dades, però imagino que encara que haguessin volgut signar una pòlissa de responsabilitat civil o de vida que els cobrís, dubto que haguessin trobat algú que els assegurés. Com tu dius el Dakar va haver de canviar de itinerari per algun motiu.
Així que no tenen res a veure els dos supòsits que es plantegen. Un és clarament una situació de força major esdevinguda aleatòriament i la altre és un cas de aventura, que podríem assimilar a un esport de risc extrem.
A part d’això, al meu entendre, caldria veure si el segrest va ser un acte de terrorisme o de delinqüència comú, en quin cas no podrien rebre compensació com a víctimes del terrorisme.
Sarrianenc
Tampoc jo no tinc gaire clar que sigui tan horrorós, que demani aquesta indemnització. Ha patit un atac terrorista i la llei l'ampara. I d'altra banda, ja sabem les circumstàncies en què va ser segrestat.
No ho sé, em sembla que no tinc una opinió formada.
Sarrianenc,
Gràcies per la teva molt didàctica explicació, que comparteixo al 100%.
Ferran,
Les opinions són lliures, i sempre discutibles, i és evident que en aquest cas no tothom opina igual.
No ha estat un gest gens oportú. Aquí també entraria el tema de com és que unes persones que han patit per culpa d'uns terroristes tenen dret a rebre unes indemnitzacions i les altres que han patit per altres causes no.
I no ´se com té la barra de demanar-los. Sap perfectament que el seu rescat no va ser pas barat. I les paraules posteriors són fruit de les crítiques que havia rebut. M'agradarà veure on van a parar aquests diners.
Albert,
Poc més es pot afegir. De totes maneres, encara que els diners anessin a parar a la millor ONG, la meva crítica seria exactament la mateixa.
Miquel,
M'ha fet molta gràcia el teu post, perquè gairebé calco el títol amb l'entrada que vaig escriure el divendres (però que ha aparegut avui) justament sobre el mateix tema.
No cal dir que estic al 100% d'acord (un cop més) amb el teu punt de vista :-)
David,
En aquest tema alguns coincidim, però també hi ha veus discrepants, i és que en una societat com la nostra, tan acostumada a la subvenció i als paraigües públics, qualsevol es veu capaç de plantejar que l’estat ens ho ha de resoldre tot.
Publica un comentari a l'entrada