S’ha publicat que als malalts ingressats als hospitals públics de Catalunya els hi cobraran l’ampolla d’aigua mineral, i els llençols només els hi canviaran cada dos dies. L’anunci ha suscitat crítiques. Tot i que estem parlant de la xocolata del lloro de la despesa sanitària, d’entrada se m’acudeixen dues consideracions.La primera, adreçada a la consellera. Suposo que la senyora Geli i el seu equip han fet un gran esforç intel·lectual per fer públiques aquestes mesures d’estalvi. Ara resulta que han arribat a la conclusió que el culpable del dèficit és el cost de l’ampolla d’aigua que es beu el malalt i el cost de la bugaderia. Les gegantines estructures burocràtiques de la conselleria i dels hospitals públics, amb càrrecs directius de tota mena, molts d’ells innecessaris i, per tant, prescindibles, i cadascun d’aquests càrrecs amb tota la parafernàlia que toca, resulta que per la consellera no hi tenen res a veure, i ho dic perquè no han fet més que créixer. Com a mínim resulta curiós.
Segona consideració, dirigida a aquells que es queixen, amb dos comentaris en forma de preguntes. El primer: m’atreviria a assegurar que a casa seva la majoria de la gent beu aigua de l’aixeta, i dono per fet que l’aigua de l’aixeta dels hospitals també és potable. Per què si a casa beuen aigua de l’aixeta a l’hospital reclamen que l’aigua sigui embotellada? El segon comentari: cada quan es canvien els llençols a les cases particulars? Per què si a casa no els canvien cada dia a l’hospital en reclamen el canvi diari? Parlo evidentment de malalts que per les seves condicions d’hospitalització no necessiten un canvi diari de llençols doncs em consta que aquells que ho necessiten tenen els canvis de llençols que facin falta, ni que sigui més d’un cada dia.
En fi, la situació és la que és i s’ha d’estalviar d’allà on es pugui, i estaria bé que entre tots féssim un esforç de realisme començant evidentment pels governants, que haurien de ser els primers en donar exemple i no ho fan. Però els usuaris també hem de tocar de peus a terra.
6 comentaris:
doncs a mi no m'hna donat mai ampolles d'aigua en cap hospital. sempre les he hagut de comprar jo...
L'altre dia m'ho explicaven i em vaig quedar ben sorpresa. Els bebès de mesos és molt recomanable que es vacunin amb una nova vacuna, Prevenar (crec que es diu així), i són 4 dosis, i la Sanitat catalana no ho paga (la de Madrid sí, la té al calendari de vacunacions infantils). Són gairebé 80 euros per dosi i les despeses de les famílies amb nens petits diguem que no són pas poques...
Completament d'acord amb intentar estalviar dels càrrecs directius perquè aviat no arribarem a tot.
en aquest país ni pensen els que governen ni pensem els que ens queixem.
i així ens va...
És curiós com veiem que es van retallant "petiteses" del nostre sistema sanitari i escolar i cap d'aquests nostres il·lustres dirigents fa esment que, probablement no caldria, si els diners que marxen es quedessin. I és que sempre hem d'anar a parar al mateix lloc. Però és clar, això implicaria d'una banda acceptar la independència, de l'altra tenir un control més directe de la població sobre els governants. I això "no toca" oi?
Ara que vénen eleccions, toca donar imatge d'austeritat. Una austeritat, però, que no la pagaran ells (que a més, ja deuen tenir la millor mútua), sinó tots nosaltres. Les mesures són absurdes i les preguntes que et fas molt bones. Tot plegat és un sense sentit que no s'aguanta per enlloc.
Kika,
Normalment amb el dinar i el sopar els hospitals inclouen una ampolleta d’aigua. És aquesta l’ampolleta que pretenen suprimir.
Esther,
Ho sento, no puc opinar sobre aquesta vacuna, no en sé res.
David,
...de malament.
Clidice,
Però jo crec que el ciutadà cada dia és més conscient que quan es parla de la possibilitat d’independència és d’aquestes petites coses del que estem parlant.
Albert,
L’austeritat no és necessàriament negativa, al contrari. Però una cosa és ser austers i una altra fer el ridícul.
Publica un comentari a l'entrada