.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 15 de novembre de 2010

Culpables i còmplices

Amb els tristos esdeveniments que aquests dies tenen lloc al Sàhara lo més fàcil és donar tota la culpa al Marroc. Cal fer, però, una mica de memòria. Tot va començar amb la marxa verda, quan Espanya va fugir del Sàhara o, per ser més exactes, quan a Espanya la van fer marxar del Sàhara de pressa i corrents, d’un dia per l’altre i amb la cua entre les cames, en un dels episodis més ridículs, tristos i vergonyosos de la història política i militar espanyola. Franco agonitzava a l’hospital. La persona que llavors feia de cap d’estat en funcions i va beneir aquella covarda fugida africana amb un viatge llampec a la zona és el que poc després, a la mort de Franco, va ocupar el seu lloc i... encara hi és. Des de llavors han passat 35 anys.

Han passat molts anys però algunes coses no han canviat. No ha canviat la posició del Marroc (el Sàhara és marroquí i no se’n parli més). No ha canviat la cúpula de l’anomenada RASD, que són més o menys els mateixos que hi havia llavors, però m’atreviria a dir que amb el temps s’han anat aburgesant i desconnectant de la realitat actual d’aquell territori. No ha canviat el passotisme d’Espanya (a veure si escampa la boira i el problema que vam deixar s’acaba oblidant per si sol). Sobre els sentiments i les voluntats de la població sahrauí no m’atreveixo a dir res perquè ho ignoro: mai se’ls ha preguntat què en pensen de tot això ni què volen fer en el futur. Allà mai no s’ha fet un referèndum. Per cert, no per res però, ja que hi som, aquí tampoc.

De tota aquesta lamentable història sabem, per tant, que els grans culpables són Espanya i el Marroc, amb l’ajut inestimable dels inoperants i corruptes organismes internacionals. Sabem també que els sahrauís són els que pateixen les conseqüències d’aquest desgavell. Però convé parlar també dels que a banda de ser culpables, durant tots aquests anys han esdevingut els còmplices silenciosos, que no són altres que els diversos governs espanyols que s’han anat succeint i que han anat deixat que el tema Sàhara s’anés podrint, ni que fos per cansament. Parlo dels governs presidits per Arias Navarro, Suárez, Calvo Sotelo, González, Aznar i Zapatero. Governs de dictadura i governs de democràcia, governs de dreta i governs d’esquerra, però sobre l’assumpte del Sàhara cap diferència entre ells. Cal recordar-ho de tant en tant. Primer Espanya va ser culpable per acció, i després ha esdevingut còmplice per omissió. Tot plegat una vergonya, impròpia d’un país que pretén ser democràtic.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Vaig conèixer una mica el tema a partir de l'acolliment que vam fer d'un nen saharaui a casa. O sigui que m'abstinc d'opinar de la part dels saharauis, perquè tinc sentiments oposats, vistes algunes de les coses que vaig observar. De la cosa marroquina és el que hi ha, és un país amb ínfules de potència i fa el que li sembla aprofitant que Espanya té la cua de palla, amb la conya de Gibraltar, Ceuta i Melilla. I, és clar, Cataluny i Euskadi. Si Espanya acceptés el referèndum per la independència del Sahara occidental, hauria d'acceptar un referendum per l'autodeterminació a Catalunya, per exemple. La sensació és la de "qui dia passa colonialisme empeny", perquè sinó com s'entén que Espanya reclami Gibraltar i mantingui les colònies de Ceuta i Melilla. Vaja, que no en treurem mai res de bo de Madrid. I entretant, que la gent es vagi matant, mentre només sigui "cosa de moros" a ells els en fot.

jordi Rey ha dit...

no seré jo qui alliberi de la seva culpa al govern espanyol però a la llista m'agradaria afegir França i els EEUU que, per activa i passiva han permès tot el que està passant.
El Marroc es el que es gràcies a França i no Espanya i ara son els EEUU qui han pres el rol de "protector". Quan de temps haurien aguantat sense l'ajut amagat d'els dos??

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
De l’actitud espanyola em quedo amb la teva frase "qui dia passa colonialisme empeny", que com molt bé dius és d’aplicació a banda i banda de l’estret.

Jordi,
Sí senyor, França i els EEUU han fet mèrits suficients per ocupar un lloc preeminent al podi de la vergonya, juntament amb Espanya, el Marroc i la ONU.