RedBull vs. Santander. Vettel vs. Alonso

El campionat mundial de F1 té un més que merescut guanyador: RedBull-Vettel. La lectura que alguns en fan de la derrota de Ferrari-Alonso és, al meu entendre, interessada i equivocada. Aquest campionat no s’ha guanyat (Vettel) ni s’ha perdut (Alonso i Webber) en aquesta última carrera d’Abu Dabi sinó que és el resultat de la feina feta en 19 carreres. El campionat mundial de F1 és com la lliga de futbol: un premi a la regularitat. És evident que a Abu Dabi l’equip Ferrari es va equivocar d’estratègia, però aquest no ha estat l’únic error del campionat, ni Ferrari ha estat l’únic equip que en aquest campionat ha comés errors d’estratègia. Si ens fixem en les classificacions del conjunt de la temporada i les dividim en dues meitats, veurem que de les primeres deu carreres Ferrari-Alonso només en van guanyar una. Doncs bé, aquí hi ha la clau del resultat final. Ferrari-Alonso han quedat a només quatre punts del guanyador, i aquests quatre punts i alguns més es van perdre molt clarament en les deu primeres carreres.

Algun analista despistat també ha dit que el resultat final d’aquest campionat és com una mena de revenja d’Alemanya (Vettel és alemany) perquè Espanya (Alonso és espanyol) va guanyar el campionat mundial de futbol. Tonteries. Com diuen més enllà, cal no mezclar churras con merinas. Primer, aquí no s’enfrontaven Alemanya contra Espanya sinó unes marques comercials contra unes altres: RedBull i altres patrocinadors contra Santander i altres patrocinadors. Ha guanyat RedBull i ha perdut Santander. Després, al podi, sonen els himnes que sonen. Però això només passa perquè la majoria de les marques comercials encara no tenen himne, i al podi alguna cosa ha de sonar. I no cal donar-hi més voltes. Aquesta temporada Alonso ha demostrat ser un molt bon pilot però Vettel ha demostrat ser-ho una mica més; no gaire més, només quatre punts.